Vi cooperatiu, un brindis a la qualitat

Ramon_FrancasPer Ramon Francàs

Periodista especialitzat en el món del vi. Corresponsal de La Vanguardia, director adjunt del Diari de Vilanova, col·laborador en revistes especialitzades i creador de Vi-FRANC, el blog on se suma el binomi vi i franquesa.

És innegable el reeixit paper històric, amb rellevant càrrega socio-econòmica, que ha jugat el cooperativisme vitivinícola a Catalunya des de la segona meitat del segle XX i fins als nostres dies. A casa nostra, però, tenim cooperatives que durant més d’un segle han estat referents de tot un poble i que han arribat a aixecar veritables Catedrals del Vi que ara són tota una joia enoturística, una oportunitat de negoci que no s’ha explotat encara com caldria donat que les potencialitats que s’obren són moltes. ¿Qui pot dir que el pes del cooperativisme vitivinícola català no és francament notable si es té en compte que aplega a més de 20.000 socis que produeixen més de 200 milions de quilos de raïm, i que ocupa a més de 1.000 treballadors?

De cooperatives n’hi ha per tot el territori vitivinícola català, de molt grans i de més petites, però totes elles han tingut i tenen un paper capdal que no sempre s’ha sabut tenir prou en compte ni valorar en la seva justa mesura. Massa sovint s’ha associat, injustament, el vi cooperatiu a un producte que no està al màxim nivell. És urgent que el sector cooperatiu contribueixi a revertir aquesta situació i s’esborrin alguns estigmes. És digne d’elogis els esforços que han fet moltes cooperatives per construir marques pròpies tot apostant pel vi embotellat de qualitat. Hi ha grans exemples de grans vins cooperatius catalans, alguns capaços de jugar a la primera divisió mundial.

Algunes cooperatives han anat deixant, en un altre pla, el vi a doll i han invertit en millores tecnològiques. També és cert que algunes cooperatives encara tenen molts deutes pendents i que s’han de posar al dia sí o sí per a ser competitives. No es pot oblidar tampoc que els viticultors, també els socis de les cooperatives, han de percebre un preu just per a les seves produccions. Sense pagesos que produeixin qualitat no hi pot haver futur. Les cooperatives no poden deixar d’apostar per uns processos d’innovació que garanteixin la qualitat dels seus productes. També cal fer més esforços comercials i apostar més per la internacionalització sense oblidar que ningú pot ser fort a fora si no ho és a casa seva.

Un celler cooperatiu no deixa de ser una empresa que ha de ser competitiva per ella mateixa. I per això, cal invertir tenint clar que només hi ha un futur possible, el de l’aposta per la qualitat. Ja deia l’escriptor, crític d’art i sociòleg britànic John Ruskin que “la qualitat mai és un accident, sempre és el resultat d’un esforç de la intel·ligència”. També és cert, com va dir l’empresari i polític nordamericà David T. Kearns que en la cursa per la qualitat no hi ha línia de meta.

Celler Cooperatiu Falset Marçà
Foto: Celler Cooperatiu Falset Marçà