Ús agrícola dels purins

Un dels principals reptes a assolir a curt termini en el sector ramader és la gestió ambiental. Per això, el Departament d’Agricultura té gairebé a punt de publicació el nou Decret de fertilització que regularà tant els adobs orgànics com minerals, un aspecte que des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya es considera clau.

El Decret de la Generalitat regularà tant la fertilització orgànica com mineral i obligarà a disposar de tecnologia per basar les aplicacions en termes de necessitats del conreu i per seguir la seva traçabilitat

L’experiència dels darrers anys ha posat de manifest com la millor destinació dels purins és la seva aplicació a camp, en substitució de tractaments cars i poc eficients.

A Catalunya es disposa de suficient base agrària per realitzar una fertilització racional i sostenible. Ara bé, cal aconseguir la complicitat del sector agrícola al temps que es gestiona i s’optimitza l’ús dels purins com a fertilitzant mitjançant el treball en fronts diversos que inclouen des de transferència de coneixement a potenciar l’assessorament, adequació de la maquinària i disponibilitat de basses a destí.

Optimitzar l’ús agrícola dels purins comporta potenciar àmbits com la transferència de coneixement, l’assessorament a agricultors i ramaders, l’adequació de la maquinària i la disponibilitat de basses a destí

En aquest sentit, els centres tecnològics com l’IRTA i les universitats aporten informació molt valuosa i capdavantera, que es complementa amb els avenços del Grup Operatiu format per vuit cooperatives ramaderes que té l’objectiu d’optimitzar la gestió conjunta de les dejeccions i la millora de la fertilització.

Per la seva part, les cooperatives disposen de tècnics especialitzats que desenvolupen un paper cabdal a l’hora de garantir una correcta gestió del banc de terres i evitar possibles males praxis. La nova normativa, precisament, tindrà molt en compte aquest paper assessor dels tècnics en els centres de gestió.

L’adaptació als nous requisits normatius precisa, doncs, d’incentius econòmics que permetin disposar de recursos humans suficients i que facilitin la compra d’equips com aplicadors de precisió (tubs penjants i similars) i d’eines tecnològiques que valoritzin els purins (cabalímetres, conductímetres, software…).

Finalment, l’òptima aplicació a la base agrària requereix que es construeixin basses a zones agrícoles amb baixa densitat ramadera per tal de facilitar la logística de transport.

Els nous requisits del Ministeri

Mentrestant i en compliment de la Directiva d’emissions, des de l’1 de gener, el Ministeri ha prohibit l’ús del sistema de vano per aplicar purins.

Es tracta d’una mesura que afectarà la condicionalitat dels ajuts lligats a la DUN i que també està prevista en el Decret de fertilització del Departament d’Agricultura, pendent de publicació, on es preveu una aplicació gradual amb diferents períodes transitoris: 1 any per als qui fan aplicacions a tercers i fins a 5 anys per a la resta, en funció de la mida de la cisterna o la ubicació en zona vulnerable.

Atès que la norma estatal permet que les autonomies estableixin excepcions, a Catalunya es fixa un període transitori de fins a l’1 de novembre per a empreses de serveis i fins al 31 de desembre per la resta d’aplicacions, en previsió que abans d’aquesta data ja es disposarà del nou Decret.