Un sector més àgil i més fort

Les cooperatives ramaderes, preocupades per garantir la competitivitat, es plantegen contínuament quin és el model que cal seguir i si la direcció marcada permetrà mantenir-se al mercat a llarg termini. Des de les organitzacions ens obliguem a reflexionar-hi, un exercici saludable per fer-nos preguntes i potser trobar alguna resposta.

La Llei d’integració cooperativa pretén fomentar les aliances per disposar d’un sector més fort i ben dimensionat

En el seminari organitzat a Lleida per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en col·laboració amb Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya, responsables de cooperatives ramaderes de diferents punts de l’Estat van exposar la seva filosofia de treball, objectius i visió. Tot plegat en el marc de la Llei d’integració cooperativa, que pretén fomentar les aliances per disposar d’un sector més fort i ben dimensionat.

En aquesta Trobada Empresarial de Cooperatives Ramaderes, l’explicació dels models de vàries comunitats autònomes va evidenciar com l’entorn és un dels principals condicionants en l’estratègia empresarial de cada cooperativa.

En la Trobada Empresarial de Cooperatives Ramaderes, es van exposar diferents filosofies de treball, objectius i visions del sector

A Catalunya, els ramaders són molt professionalitzats i propietaris de granges ben gestionades, però amb limitacions de creixement per la pressió urbanística i mediambiental. La proximitat a la indústria propicia una bona entesa, fent que les aliances i col·laboracions prenguin la davantera a la creació d’escorxadors propis. També es constata que, quan no hi ha possibilitat de creixement in situ, és necessari crear valor i diferenciar-se.

En canvi, a zones poc denses on els ramaders escassegen, com és el cas de Castella Lleó, les cooperatives troben la solució en la integració, fent-se càrrec de la gestió de l’explotació i dels animals i tancant el cicle fins a la matança i transformació. Això permet un control total del producte, unificar l’estratègia i garantir acords amb la distribució.

Si de tot plegat n’hem de treure una conclusió, aquesta seria la priorització de l’eficiència per damunt de la dimensió: ser àgil i eficaç pot ser més útil per  adaptar-se a un mercat en evolució constant. En tot cas, la cooperació entre iguals o amb tercers es fa imprescindible.