“Tots ens hem d’involucrar en la millora contínua”

AGROCAT
Emili Nebot (el segon per l’esquerra) amb part del seu equip de producció, qualitat i R+D, i laboratori.

CO[OP]INIÓ
Emili Nebot, Agropecuària Catalana

Emili Nebot és gerent de la cooperativa AGROCAT, empresa que subministra més de 180 milions de quilos d’aliment de bestiar i comercialitza més de 190.000 caps de bestiar dels seus associats.

La definició dels projectes d’R+D+I a realitzar són fruit d’un treball d’equip dins la Cooperativa?

En aquest moment a AGROCAT treballem unes 35 persones. En ser una empresa petita quant a personal tots els projectes importants neixen del treball en equip.

No tenim un departament estructurat d’R+D+I. Amb la nostra mida ens resulta més efectiu crear un entorn fèrtil d’innovació, on cadascú pugui desenvolupar millores en el seu lloc de treball i en les operacions en què intervé. És el que diem micro innovació, que afecta tant als productes com a les operacions i els serveis.

A part dels grans projectes que involucren a molts departaments, estem molt contents de les petites innovacions que ens permeten millorar les operacions o els serveis que són la base de la nostra cooperativa. De fet, la innovació forma part del nostre pla estratègic.

Què recomanaríeu a una altra cooperativa que vulgui dur a terme processos d’innovació i de col·laboració amb centres de recerca?

En la nostra opinió, el primer que s’ha de fer és una feina interna. Depurar els processos, reflexionar sobre la manera com es fan les coses, tenir clar la missió i la visió de la cooperativa.

Després és feina de la direcció i els caps de departament crear un entorn que faciliti la innovació. Tothom ha d’estar involucrat en la millora continua i saber que la seva contribució serà valorada per l’empresa. S’han de proveir les eines necessàries, incloent el finançament, perquè les idees que valen la pena puguin desenvolupar-se.

El que es veu en qualsevol projecte d’R+D+I d’èxit només es la punta d’iceberg de molta feina prèvia. He escoltat de vegades la idea que la innovació es pot contractar als que en saben. Per a nosaltres això és estèril o com a mínim poc productiu.

Això vol dir que cal aprofitar els coneixements, les bases teòriques i els recursos dels centres d’investigació, però alinear-los per aconseguir objectius concrets és íntegrament feina de la cooperativa, que ha de saber què vol, com ho vol i sobretot perquè ho vol.

Creieu que és compatible realitzar projectes d’R+D+I de forma individual, així com els que feu amb altres cooperatives?

Hi ha projectes que, per la seva magnitud, fan aconsellable associar-se per guanyar pes i recursos. Però això no deixa de ser un fet secundari al procés d’innovació.

Si la cooperativa és capaç de crear un bon substrat, els projectes aniran sorgint. Uns no resistiran el procés de validació, altres s’abordaran amb els nostres propis recursos i si algun té prou força i no es pot escometre en solitari, buscarem els socis adequats. L’important és la idea, si és factible i prou potent ja buscarem la manera d’executar-la.

No és fàcil trobar socis per innovar conjuntament, ja que intervenen factors com la cultura corporativa, la proximitat i concurrència al mercat, els recursos que es volen destinar i els interessos particulars de cada cooperativa. Quan surten coses conjuntes és molt satisfactori.

Si no hi hagués possibilitats d’ajuts des de les administracions públiques per aquests projectes, igualment els faríeu?

Lògicament depèn del projecte. L’administració també ha d’apostar per empreses innovadores i ajudar a generar aquest substrat del qual parlàvem abans. Una bona xarxa d’innovació industrial aplicada fa que el sector i el país aconsegueixin avantatges competitius sostenibles.

De vegades l’assignació dels recursos públics és poc rigorosa. S’ha de seguir el destí dels diners i exigir un retorn al sector i, en definitiva, a la societat que és qui els ha generat. Una part de l’R+D+I no acaba generant valor social i això es dolent per a tothom.

Si parlem d’ajudes a empreses en dificultats o ajudes socials, estem d’acord en què s’han de valorar amb uns altres paràmetres, però en les ajudes a la innovació per què no canviar el concepte “subvenció” pel concepte “premi” una vegada s’han aconseguit resultats? Estem segurs que només aquest canvi d’enfocament ajudaria a afilerar millor els recursos i obtenir millors resultats.