“Tocant de peus a terra”

GENT I TERRITORI
Josep Maria Casellas 
Celler Espolla

Josep M Casellas_Celler Cooperatiu Espolla

“Jo sóc fill d’Espolla, un poble petit de 400 habitants a l’Alt Empordà. A casa meva eren agricultors, treballaven la vinya i l’olivera, i el pare estava vinculat a la cooperativa”. Així es presenta en Josep Maria Casellas (Espolla, 1953), l’actual gerent del celler cooperatiu.

Extravertit, xerraire, infatigable, identificat amb la cooperativa: “No m’agrada escalfar cadires. Si sóc en un lloc és per implicar-m’hi i tirar endavant. Sempre estic barrinant projectes i noves oportunitats”.

Sempre l’hem sentit com una cosa molt del poble perquè la cooperativa era la principal font d’ingressos. Per això, ja de ben jovenet vaig començar a treballar-hi al temps que ajudava a casa portant les terres dels meus pares”

La seva vinculació amb la cooperativa ve de lluny. “Sempre l’hem sentit com una cosa molt del poble perquè la cooperativa era la principal font d’ingressos. Per això, ja de ben jovenet vaig començar a treballar-hi al temps que ajudava a casa portant les terres dels meus pares”.

No obstant això, va arribar un dia que en Josep Maria va iniciar un altre camí “muntant un negoci propi, que no tenia res a veure amb el sector agrícola” i anys després, es va embarcar en l’aventura municipal: durant més de vint anys va ser tinent d’alcalde del poble. “En un ajuntament petit, has d’espavilar per aconseguir recursos que et permetin fer coses per la gent. Això em va enriquir de molta experiència”.

Anaven així les coses quan, l’any 2001, una greu crisi va esclatar a la cooperativa d’Espolla. “Va dimitir tota la junta, però vam decidir que no la podíem deixar caure. Es va elegir un nou consell rector liderat per en Narcís Geli -un pagès amb molta producció, perquè és important que el president sigui algú que s’hi guanyi les garrofes- i durant nou anys vaig treballar desinteressadament, sense guanyar-hi ni un cèntim. Entre tots, vam voltar arreu de Catalunya i cellers de França per trobar el nostre propi model”.

En l’última dècada, el Celler d’Espolla ha quintuplicat el nombre de treballadors, dels quals cinc són comercials; ha augmentat de 22.000 a 600.000 ampolles comercialitzades, i té una notable cartera de clients incloent l’exportació a països com França, Anglaterra, Noruega i Hondures.

“Ho hem aconseguit perquè teníem una idea clara: sortir d’Espolla fent una teranyina fins arribar a Barcelona. Ara ja hi som, a Barcelona i a altres països del món on estem venent ampolles de vi des de 3 fins a 28 euros”.

Volíem que la gent es pogués guanyar la vida portant el seu producte a un lloc on es trobés com a casa”

En Josep Maria se’n sent “satisfet” perquè “volíem que la gent es pogués guanyar la vida portant el seu producte a un lloc on es trobés com a casa”, i s’explica: “La cooperativa és una empresa i ha de tirar endavant com a tal. Hem fet inversions per millorar –sempre tocant de peus a terra!- i de moment sembla que la cosa va bé; la gent està contenta”.

També parla de la importància de les persones amb qui comparteixes viatge. “He tingut molta sort. Tota la junta són molt bons companys. Som els mateixos que vam posar en marxa el projecte. Ens mirem als ulls i ens entenem. M’han deixat treballar buscant els medis i recursos necessaris per poder fer les inversions i jo he aportat la meva experiència, que he anat agafant dels diferents llocs per on he passat i que ara gaudim tots plegats”.

Però això no és tot. “En una cooperativa no només es treballa perquè s’ha de treballar, també es fa perquè tens estima a mort a la gent, al poble, a l’empresa. Si no ho veus així, no t’hi posis. Tot un poble i a vegades una comarca depenen de les teves decisions, perquè n’estan vivint. Aquí dalt, tenim molt arrelat què és la cooperativa i sabem que no podem mecanitzar la nostra feina, que hem de treballar la terra amb un pic i després sortir a mercat i competir en preu. Però afortunadament, tenim finques que ens permeten elaborar vins molt especials”.

I hi ha jovent. “Tenim joves, al poble, que volen continuar l’activitat i ens estem preparant perquè el dia de demà tinguin un futur. Hem muntat una empresa agrícola que és una secció més de la cooperativa i que ens permet treballar les finques dels socis que es fan grans i quedarien abandonades. D’aquesta manera garantim l’entrada de producte”.

La seva, la del Josep Maria, és una manera de ser, compromesa, lluitadora i amb visió global. “La cooperativa no només ha de recollir el producte del soci, sinó que té l’obligació d’ajudar-lo. Si el soci té continuïtat, la cooperativa tindrà futur”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *