Sotmesos a la incertesa dels cereals

Josep erraOPINIÓ
Josep Erra, pinsos FCAC

Després d’haver viscut dos capítols d’espectaculars increments de preus en els cereals que van provocar una forta incertesa i desconcert en el sector, hem arribat a una situació en què els operadors hem assumit les fluctuacions de preus en el nostre dia a dia.

Els factors que incideixen en les cotitzacions són tants, que es fa impossible preveure res. Malgrat tot, un bon coneixement dels balanços de producció, de consum i d’estocs, junt amb l’estudi de tots els elements decisius, sempre pot ajudar a minimitzar l’impacte de les turbulències d’un mercat que provoca tensions i atacs de nervis a tots els integrants d’una cadena alimentària, en la qual els fabricants de pinsos ens situem en primera línia de batalla.

Però la principal preocupació dels fabricants no només són els preus, sinó també la garantia d’un aprovisionament regular i de qualitat. En els darrers anys, els compradors de cereal hem anat reduint el període de cobertura, realitzant compres a curt termini, i això ha perjudicat la nostra gestió. Afortunadament, i malgrat que en el cas del blat els preus es mantenen elevats, s’ha registrat una certa distensió en el mercat de les matèries primeres que ens permet agafar aire, perllongant l’interval de compres i fent previsions a mig termini.

Estem sotmesos a un mercat totalment globalitzat, i un clar exemple n’és l’informe mensual de l’USDA (Departament d’Agricultura dels Estats Units). Els seus balanços sovint marquen el camí de les principals cotitzacions de cereals, regides pel difícil equilibri entre la demanda, l’oferta i el clima. En general podríem dir que les cotitzacions van sense rumb, dominades per les notícies o rumors del moment: una collita rècord a Sudamèrica farà baixar preus i unes compres de la Xina els tornaran a fer pujar.

En el cas del blat, és important tenir present que tan sols 11 països engloben el 85% de la producció mundial i que, a la pràctica, el comerç mundial de blat ha de refiar-se de les produccions dels Estats Units, Canadà i Austràlia, que abasten el 50% de les exportacions mundials, i dels països del Mar Negre que en representen el 22%.

Una oportunitat perduda

Des de fa anys, el sector venim reclamant una major regulació dels mercats financers sobre les matèries primeres, encara que difícilment es portarà a terme per manca de voluntat política. Tampoc l’última reforma de la Política Agrària Comunitària ha apostat per la productivitat i el suport als mecanismes de regulació de mercats, una bona oportunitat perduda per part de Brussel·les.

Els elaboradors de pinsos, assumint que els preus dels cereals es mantindran en la franja alta, estem treballant per mantenir la nostra competitivitat en el mercat, però cal tenir clar que el trasllat d’aquest increment de cost en el preu de la carn és vital per garantir la continuïtat del sector ramader.

La potent indústria càrnia del nostre país és competitiva gràcies a l’accés a una producció ramadera autòctona i de qualitat. Els elaboradors de pinsos som  una important baula d’aquesta cadena, en la qual el sector ramader i de pinsos cooperatiu hem demostrat ser un exemple d’integració i producció sostenible imprescindible per al territori.