“Sóc ramadera per amor”

GENT&TERRITORI
Pepita Bullich, Cadí

Pepita Bullich, sòcia cooperativa Cadí

“Des de petita, la meva família tenia una explotació ramadera i érem socis de la Cooperativa Cadí, però jo vaig estudiar administratiu i vaig començar a treballar en una botiga. Després, la vida em va portar a enamorar-me d’un ramader, també soci de Cadí. Al cap d’uns anys de casats vam decidir constituir una comunitat de béns, vaig  fer uns cursos a l’Escola Agrària de Ballesta i em vaig incorporar a l’explotació de Cal Diligent, a la Seu d’Urgell, per tirar-la endavant entre tots dos”.

Així, Pepita Bullich (Noves de Segre, 1964) es va convertir en una ramadera professional, compromesa, decidida i satisfeta de la seva feina, malgrat l’esclavitud que pensa que pot arribar a comportar en alguns moments.

“És una feina de 365 dies l’any… Tant se dóna que sigui Nadal, Sant Esteve o Cap d’Any. Nosaltres fem dues munyides al dia, al matí i a la nit. Ara tenim un xicot que ens ajuda i podem fer vuit dies de vacances l’any. Per alguns sonarà a cap de setmana llarg, però per a nosaltres és suficient”.

“A la gent se li fa estrany que treballem cada dia, sis hores fixes que moltes vegades acaben sent dotze, però no tot són inconvenients.”

I continua: “A la gent se li fa estrany que treballem cada dia, sis hores fixes que moltes vegades acaben sent dotze, però no tot són inconvenients. M’agrada no tenir la pressió de què em controlin l’horari. Sé la feina que he de fer i si un dia començo més tard, no passa res: acabo més tard. A més, així ens podem compatibilitzar molt millor els horaris amb el meu home”.

L’explotació de la Pepita i en Joan és de dimensió mitjana. Té un centenar de vaques i en munyen entre 50 i 60. “Jo més aviat faig la part de dins de la granja, sobretot munyir, i ell s’encarrega de la part de fora. A més, porto la comptabilitat de l’empresa. Ens entenem molt bé. Fem un bon equip.”

També valora molt positivament la relació amb la cooperativa. “Cada matí passa una cuba a recollir la llet de tots els socis. Cadí és qui s’encarrega de l’elaboració dels formatges i la mantega -com el formatge Urgèlia i la Mantega Cadí amb DOP-, i els productors tenim la tranquil·litat de poder comptar amb uns preus més o menys garantits”.

“Cal que pugi una mica el preu de la llet i que la gent faci un esforç per consumir productes de proximitat, perquè si això no s’arregla no quedarà jovent que s’hi vulgui dedicar”.

La Pepita no pot evitar expressar preocupació quan parla de la situació actual del mercat lleter. “Des que van treure les quotes, la cosa ha anat cada vegada pitjor. Cal que pugi una mica el preu de la llet i que la gent faci un esforç per consumir productes de proximitat, perquè si això no s’arregla no quedarà jovent que s’hi vulgui dedicar”.

Mentre va parlant, reflexiona: “A la gent li agrada molt venir a l’Alt Urgell i a la Cerdanya perquè és verd. Però han de tenir en compte que aquí els prats de pastura són petits i porta molta feina cuidar-los. Si al ramader no ens queda una mica de marge amb la llet, l’esforç no serà rendible i la gent deixarà de cuidar el territori”. A dia d’avui, del centenar de ramaders que porten llet a Cadí, només una desena són joves. La majoria, han preferit no continuar amb l’explotació familiar.

També és vicepresidenta dels consells reguladors de les denominacions d’origen Formatge i Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya. “Sé que sóc dona en un món d’homes, però tinc la sensació que es valora positivament la presència de dones en aquests òrgans. Penso que podem aportar una visió diferent perquè tenim més intuïció a l’hora de saber què vol el consumidor, què compra la mestressa de casa quan va al supermercat”.

I no pot dissimular un cert orgull quan parla del seu ramat. “Una vegada, una de les nostres vaques lleteres va donar a llum tres vedelles de cop! Aquest és un fet no gaire habitual. Tenim bona genètica. Totes les nostres vaques tenen nom i participen en Concursos de la Raça Frisona. Cada any ens fan obtenir guardons i la nostra explotació ocupa la segona posició de genètica a nivell català. Ens fa molta il·lusió”.

Amb convicció, la Pepita conclou: “Sóc feliç a pagès i no canviaria, per res, la meva experiència”.

Comments are closed.