“Si em poses a somiar…”

GENT I TERRITORI
Eduard Vernet 
Cooperativa Agrícola de la Palma d’Ebre

Eduard Vernet_Cooperativa La Palma Ebre

Vaig néixer en un poble petit, agrícola, en una família de pagesos. El pare, l’avi, el besavi… tots eren pagesos. He mamat la feina de pagès: lo bo i lo dolent, i també el funcionament de l’explotació familiar agrària, on tothom posa els braços per treballar

“Vaig néixer en un poble petit, agrícola, en una família de pagesos. El pare, l’avi, el besavi… tots eren pagesos. He mamat la feina de pagès: lo bo i lo dolent, i també el funcionament de l’explotació familiar agrària, on tothom posa els braços per treballar”. Però abans d’incorporar-se a l’activitat agrària com a professional, Eduard Vernet (Margalef de Montsant, 1973) es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses “perquè a casa sempre m’havien dit que s’havia d’estudiar; i no me’n penedeixo. Tot allò que fas a la vida et forma i defineix la teva manera de ser”.

Tant clar com la seva vocació per treballar la terra, l’Eduard també sabia que no podia continuar en el Margalef de la seva infància: “Estava tip de veure com es perdien les collites per falta de pluja, de veure com les olives s’anaven tornant negres fins caure de l’arbre, d’esperar l’arribada del reg, del malestar i els nervis que aquesta situació provocava en la família… i va ser justament quan vaig llicenciar-me que va arribar l’aigua al poble. En aquell moment se’m va plantejar un dilema perquè ja havia trobat feina, però ho vaig plantar tot. Vaig tornar a casa i vam muntar el reg amb el meu pare”.

Poc temps després va conèixer la que avui és la seva dona. “La Maite era de la Palma d’Ebre que és un poble petit, però no tant com Margalef. Vam marxar cap allà, vam agafar terres i em vaig fer soci de la cooperativa des del moment que vam arrendar la primera finca. A dia d’avui, tenim olivera en regadiu de conreu convencional i super-intensiu, ametller de secà i estem plantant ametller amb reg que en breu començarà a donar fruit”.

En aquesta zona de les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre no es pot fer una agricultura de terreny pla. “Quan vaig per Catalunya i veig terres planes ermes em fa mal el cor perquè nosaltres hem de conrear en terrasses i entre marges de pedra, on es més difícil incorporar la maquinària. A més, només disposem reg de suport, amb poca aigua per hectàrea. Som conscients d’aquestes limitacions, però sabem que gràcies al regadiu ja no perdem el fruit i això ens permet mantenir la il·lusió tot l’any”.

I no només això, sinó que el mercat de l’oli ha remuntat les últimes campanyes després d’uns anys complicats. “Ens estem mantenint amb preus correctes, que ens permeten guanyar-nos la vida. Hi ha bon ambient a la cooperativa, fem alguna inversió, tenim més jovent al poble… L’ideal fora que els preus es mantinguessin estables, ni molt alts ni molt baixos”.

Des de la reflexió serena, l’Eduard també apunta: “Nosaltres som la Catalunya interior i aquí, alternatives a l’agricultura n’hi ha poques. Les coses van millorant, però estem una mica més lluny dels serveis que la major part de la població catalana. Si n’estàs convençut i t’agrada, això no és un problema; però si no t’agrada aquest món, no t’hi dediquis”.

Des de sempre m’ha agradat poder col·laborar amb la comunitat

Compromès amb l’entorn, afirma que “des de sempre m’ha agradat poder col·laborar amb la comunitat”. Potser per això presideix la Cooperativa de la Palma des de fa set anys. “Als pobles petits, l’empresa més important és la cooperativa i gairebé el cent per cent dels pagesos en som socis; formar-ne part és una continuació de la nostra feina. Potser sí que les cooperatives ens caracteritzem per anar poc a poc a l’hora de prendre decisions, però quan representes els interessos de molta gent t’ho has de mirar bé. També és cert que hem de fer un esforç per la professionalització, ja que el mercat és cada vegada més global i més exigent”.

Optimista i xerraire, l’Eduard Vernet s’atura durant uns instants i continua: “Si em posés a somiar m’agradaria disposar de més aigua perquè això significaria més producció, m’il·lusionaria veure com la cooperativa augmenta el volum d’envasat, desitjaria la incorporació de més joves i que les famílies tinguessin a l’abast serveis que els permetessin viure tots al poble. En aquest sentit, el tema de les noves comunicacions ens està ajudant molt perquè permet treballar per Internet i desenvolupar una activitat diferent a l’agrària”.

I mentre somia, també toca de peus a terra. “Tenim noves tècniques de cultiu i noves plantacions. Mentre no caiguin els preus, ens podem defensar. Estic convençut que si fem les coses bé, el futur està assegurat. Però cal treballar amb idea, amb constància i amb compromís”.