Reptes de la ramaderia

Ramon Armengol_Ramaderia FCAC OPINIÓ   
Ramon Armengol, responsable ramaderia FCAC

Darrerament s’han acumulat tot un seguit de condicionants de tipus sanitari, social i mediambiental que conformen una tempesta perfecta per posar el sector ramader en una situació complicada, atès que la seva aplicació requereix d’importants esforços tècnics i econòmics.

Estar sota el paraigua d’una de les normatives més exigents del món ens ha permès situar-nos en el top de països exportadors de carn, però també té implicacions negatives, ja que algunes exigències són induïdes per un segment de la societat que, des del desconeixement, té malenteses determinades pràctiques que, en realitat, es fan per protegir els mateixos animals. Estem parlant de l’escuat, l’escornat, la reducció d’ullals… Caldrà, doncs, fer molta pedagogia abans que ens siguin imposades mesures que poden acabar resultant absurdes o contraproduents en la nostra gestió diària.

Un segment de la societat té malenteses determinades pràctiques que, en realitat, es fan per protegir els mateixos animals

Un capítol a part mereixen els tràmits burocràtics, que lluny de simplificar-se, es multipliquen; o el pagament de taxes, sovint desorbitades, i que des de la FCAC hem denunciat. Amb els nous requisits s’afegeixen nous registres, formularis i plans d’acció que s’han d’emplenar. La digitalització ajudarà a gestionar part de les dades però sens dubte són tasques que suposen una dedicació fora de mida i la sensació de certa frustració en l’administrat, que ha de passar més temps a l’oficina que a la granja.

Aquest fet prova la necessitat de disposar de granges cada dia més dimensionades i professionalitzades per poder entomar aquests reptes i comptar amb personal suficient que permeti tenir d’un mínim de qualitat de vida.

Assumint que hem d’adaptar-nos a les noves tendències, i que aquestes han arribat per quedar-se, intentarem extreure la part positiva de tot plegat: si introduint modificacions d’estructura i de maneig aconseguim millorar l’estatus sanitari de la granja i disposar d’animals menys estressats, benvinguts siguin aquests canvis.

Si els canvis milloren l’estatus sanitari de la granja i redueixen l’estrès del bestiar, benvinguts siguin!

Ara bé, és un repte complex i caldrà que l’Administració faci la seva part destinant més recursos a investigació, i també dotant d’eines econòmiques, tècniques i formatives als ramaders i tècnics de cooperatives. Aquestes darreres tindran un paper clau en aquesta transformació, estar sota el paraigua d’una cooperativa és sens dubte un avantatge, però igualment no se’ns pot deixar sols davant aquest seguit de canvis que no són fàcils d’implementar amb els marges amb què treballem.

Poder presumir d’estar regulats per la legislació més exigent del món no és pas gratuït i ens suposa un alt cost, que esperem que l’exigent consumidor estigui disposat a valorar.