Rebrota el foc bacterià

Enguany, la climatologia ha estat favorable per al desenvolupament del foc bacterià i, durant aquest estiu, se n’han tornat a detectar diferents focus tant a les comarques de Lleida com de Girona.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya considera que és una prioritat evitar que la malaltia es propagui i així ho ha traslladat al Departament d’Agricultura, que ha organitzat diverses jornades per informar sobre les formes de detecció i possibles mesures preventives per evitar-ne la propagació.

Un factor afegit que resulta preocupant és que, malgrat que Catalunya continua reconeguda com zona protegida de foc bacterià, l’Aragó i el País Valencià ho han deixat de ser i això dificulta el control d’aquest bacteri.

Mesures preventives

Es recomana vigilar les plantacions susceptibles de foc bacterià i comunicar qualsevol símptoma sospitós al Departament d’Agricultura.

Així mateix, és convenient arrencar i destruir les plantacions abandonades, plantar només fruiters amb passaport fitosanitari CE i el distintiu de zona protegida (ZP) i no posar plantes ornamentals susceptibles en espais públics ni carreteres.

Altres mesures que es poden adoptar són evitar el reg per aspersió, desinfectar tots els mitjans de poda després de cada operació, cremar les restes de l’esporga i evitar el creuament de material vegetal de finques ubicades a les zones de seguretat (1 km.) amb finques de fora d’aquesta zona.

Encara que no hi ha tractaments fitosanitaris curatius eficaços contra el foc bacterià, és recomanable que, a partir de la caiguda de la fulla, s’apliquin compostos cúprics per mantenir protegides les ferides en la base del pecíol foliar. També hi ha productes de control biològic i fitosanitaris específics per als períodes de floració, postfloració i pedregades.

El foc bacterià és un organisme nociu de quarantena que ataca les plantes de la família de les Rosàcies com la perera, la pomera, el codonyer i el nesprer, així com diverses plantes ornamentals.

Els danys poder ser molt greus, ja que produeix la mort de l’arbre en un curt període de temps. El símptoma més característic és l’aspecte cremat de les fulles dels arbres afectats, fet que dóna nom a la malaltia.

La confirmació de la presència de la malaltia requereix l’anàlisi d’una mostra per un laboratori especialitzat.