Ramaderia ecològica, aposta de país

OPINIÓ 
Josep Oliveras, CELLER COOPERATIU DE SALELLES
Josep Oliveres_Celler Cooperatiu de Salelles

La producció ecològica ha esdevingut un requisit imprescindible per arribar a determinats mercats, havent provocat un canvi de tendència en molts àmbits agraris que en el cas de la ramaderia és especialment complicat d’implementar.

D’entrada, als ramaders, la societat els demanda que produeixin respectant el medi ambient, el benestar animal i sense medicar els animals. Si, a més, es vol entrar sota els estàndards de la normativa ecològica, els canvis en el sistema de producció són moltíssims.

En primer lloc es requereix una dràstica reducció de densitats respecte a la producció convencional, de manera que els rendiments són molt inferiors, i també es precisa d’un increment de mà d’obra en el maneig.

Cal que la ramaderia que tingui garantit un aprovisionament de cereal ecològic, proper i de qualitat.

D’altra banda, un dels factors que suposa un major encariment de costos és l’alimentació amb pinso ecològic i, per això, creiem que és imprescindible activar un pla que incentivi la producció local de cereals ecològics.

És un repte gens fàcil, doncs les condicions climàtiques no juguen al nostre favor: les continuades pluges i l’increment de les temperatures afavoreixen la proliferació de fongs i plagues, que poden malmetre completament el conreu amb els estàndards ecològics. Per compensar  la prohibició d’emprar herbicides cal alternar cultius i emprar sistemes de desherbatge mecànic a camp i, en ocasions, a l’entrada de la cooperativa.

Són pràctiques que, tot i l’indubtable benefici mediambiental que reporten, dificulten l’abastament de matèries primeres i ho posen molt complicat al sector.  Com que la producció local és baixa, cal anar a buscar cereal ecològic a fora i això és car… especialment quan constatem que el diferencial de preu de venda no compensa la reducció de la producció respecte al sistema convencional.

Però la demanda creix i, darrerament, hem treballat amb el Departament d’Agricultura possibles estratègies de foment de la ramaderia i de les matèries primeres ecològiques al nostre país i també la importància que aquest model de producció es mantingui a mans de gent que realment creu en el nostre concepte de producció per davant d’altres models que a priori ofereixen més rendibilitat econòmica.

La ramaderia ecològica ha d’anar lligada a un concepte de granja familiar de petit i mitjà format, amb un estret vincle amb el territori i amb una filosofia de producció basada en l’ecologia com a puntal.

La ramaderia ecològica ha d’anar lligada a un concepte de granja familiar de petit i mitjà format, amb un estret vincle amb el territori. Actualment és a mans de petits productors i empreses familiars que han optat per aquest sistema que entenen com a més sostenible.

Les granges ecològiques han optat per mantenir el bestiar i reconvertir-lo a un model de menor dimensió, però del qual esperem obtenir més valor afegit. Volem créixer en qualitat en lloc de quantitat, i per assolir aquest objectiu potser caldria un nivell de certificació que també posés en valor la proximitat del producte.

A més a més, els que fa anys que vam apostar per aquest sistema de producció vam començar a cegues, aprenent dels nostres errors i, quinze anys després, tot i els evidents progressos encara arrosseguem alguns buits de coneixements tècnics i una certa mancança de transferència tecnològica.

En cereals, és imprescindible la creació d’una  ADV que atengui les particularitats dels conreus extensius ecològics perquè els agricultors no ens trobem tan desprotegits davant un complex sistema de maneig.