Projectes amb la Conselleria de Treball

fcac-consellera-treball

Les cooperatives agràries tenen un pes molt específic en l’àmbit de l’economia social i, per aquest motiu, la Federació gestiona les línies que resulten més estratègiques de manera coordinada amb la consellera de Treball, Dolors Bassa, i amb el director el director general de Cooperatives, Josep Vidal.

Llei de cooperatives, aracoop, formació, joves grangers i cooperació internacional són algunes de les línies estratègiques a desenvolupar amb la Conselleria de Treball

La importància d’avançar en el desplegament de la Llei de cooperatives, la vinculació de determinades actuacions del Pla Marc del cooperativisme agrari català amb aquest departament, la validesa del format aracoop per al sector agrari, la revisió dels criteris per oferir formació, l’aposta pel projecte Joves Grangers i la cooperació a nivell internacional són algunes de les prioritats que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha traslladat a la Conselleria en diferents trobades.

Programa aracoop

En relació amb el programa aracoop, la Federació valora positivament la confirmació de la seva continuïtat i ha traslladat la importància de prioritzar accions vinculades amb el foment del cooperativisme català a nivell internacional, el creixement del sector i l’intercanvi entre cooperatives de diferents sectors i fins i tot, entre federacions.

Formació a les cooperatives

Des de la seva creació l’any 2004, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya ha esdevingut una eina bàsica a l’hora d’oferir formació als treballadors i als socis de cooperatives agràries.

Precisament per aquest motiu, la Federació s’ha mostrat crítica amb la modificació del sistema de formació professional per a l’ocupació i la seva falta d’adequació a les necessitats del sector agroalimentari, precisament en un moment en què la formació és imprescindible per reorientar les cooperatives en àmbits com internacionalització, gestió o implicació dels socis.

En aquest sentit s’ha remarcat a la consellera Bassa que, malgrat la importància de determinades activitats formatives que són necessàries i obligades per al sector, la regulació que se’n fa en el nou sistema no és prou flexible i es dificulta la seva adaptació a la realitat, donat que no hi ha recursos suficients per cobrir les necessitats formatives que tenen actualment els socis productors de les cooperatives.

Per suplir aquestes mancances, s’està intentant organitzar formació mitjançant el sistema de bonificació a la Seguretat Social. No obstant això, es constata que aquests recursos són molt limitats ja que bona part de cooperatives tenen pocs treballadors i es reclamen mesures perquè les petites empreses puguin aprofitar aquesta via.

Joves Grangers

Una de les apostes més recents de la Federació és la posada en marxa del projecte Joves Grangers (JovesGrangers.coop), adreçat a joves de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que no estan ocupats ni en processos d’educació o formació amb l’objectiu de facilitar la seva incorporació al mercat laboral en explotacions ramaderes de socis de cooperatives agràries.

Es tracta d’un projecte que combina la captació amb l’assessorament, la formació teòrica i pràctica i la inserció d’aquests joves.

La Federació el duu a terme conjuntament amb la consultora Daleph, experta en inserció laboral, i s’articula mitjançant la línia de Projectes Singulars del Servei d’Ocupació de Catalunya comptant amb suport del Fons Social Europeu.

Diada del Cooperativisme

“Cooperatives, el poder d’actuar per un futur sostenible”. Sota aquest lema es va celebrar, al juliol, el Dia Internacional de les Cooperatives al Palau Robert de Barcelona. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya hi va participar amb el convenciment que una altra manera de consumir, gestionar i produir és possible.

Durant l’acte, es van presentar cinc experiències de cooperatives catalanes que compleixen els objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per les Nacions Unides. En representació de les agràries, es va exposar el compromís de Girona Fruits per minimitzar l’impacte ambiental i la seva aposta per la sobirania alimentària i el consum de proximitat.