Produir aliments en un món d’oligopolis

OPINIÓ
Francesc Reguant Director Obealimentària | Col·legi d’Economistes de Catalunya Francesc Reguant_Obealimentària

El passat 25 de gener es va celebrar al Col·legi d’Economistes una Taula Rodona sobre “Aliments i Oligopolis” organitzada per la Plataforma Agrofòrum 2050, de la que en son membres, entre altres la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la Cooperativa de Fruits de Ponent.

En Josep Presseguer, director general de Fruits de Ponent va oferir dades impactants: sis companyies controlen la venda de llavors a escala mundial, set grans empreses controlen el mercat de fertilitzants i així parlaríem d’una gran concentració en el mercat de gra, en els agroquímics, en la distribució minorista. El problema no és tant la dimensió d’aquestes empreses sinó la seva capacitat per distorsionar al seu favor la dinàmica dels mercats, generant fortes asimetries al llarg de la cadena alimentària.

Les teràpies són complexes atès que parteixen de posicions de poder consolidades que es reprodueixen en els estaments públics i en els mitjans de comunicació. D’aquí la importància de l’exigència de qualitat democràtica a fi i efecte d’assolir la transparència necessària i el control en relació a possibles biaixos en l’equitat dels mercats. En aquest sentit cal arribar a consensos que fixin límits a possibles abusos de posició dominant i articular eines eficaces per a la regulació dels mercats.

Sis companyies controlen la venda de llavors a escala mundial, set grans empreses controlen el mercat de fertilitzants; el problema no és tant la dimensió d’aquestes empreses sinó la seva capacitat per distorsionar la dinàmica dels mercats

Tanmateix les millors estratègies han de sortir de les pròpies capacitats del sector. Enfortir-se esdevé imprescindible. Sumar és la paraula clau. Cal establir relacions win win amb compromisos i beneficis per ambdues parts al si de la xarxa de relacions al conjunt de la cadena. Sobre aquest aspecte el moviment cooperatiu ofereix una eina essencial, tot i que en aquest àmbit queda encara molt per avançar.

En Jordi Vives, director de la FCAC, es va fer ressò de les propostes de l’informe “Suport for Farmer’s Cooperatives” que assenyala la necessitat d’una legislació cooperativa flexible, d’un règim fiscal específic, de normes de competència clarament definides, de mesures de suport a la professionalització i a l’assistència tècnica, així com la no limitació dels incentius a les grans empreses cooperatives. En qualsevol cas, va assenyalar, que era imprescindible créixer a través de la fusió o a través d’aliances d’Inter cooperació comercial amb visió a llarg termini.

Enfortir-se també vol dir posar-se al davant de la gran revolució tecnològica en la que estem immersos. El coneixement i la formació son essencials per poder assumir les innovacions necessàries per poder aprofitar les creixents oportunitats de les noves tecnologies. D’aquí l’interès de reforçar relacions de col·laboració estratègica i concertació amb la xarxa de l’IRTA i universitats. Per enfortir el coneixement l’intercanvi és essencial; en aquest sentit, per exemple i com a suggeriment, una espècie d’Agro-Erasmus podria generar al sector resultats similars als que ja ha pogut demostrar l’Erasmus universitari.

La cadena alimentària està cada vegada més interrelacionada, un fet que es veu encara més clar al si del moviment cooperatiu on productor, transformador, comercialitzador formen part d’una mateixa unitat productiva. En aquest sentit la bioeconomia -és a dir l’agricultura, silvicultura i pesca- es va consolidant com el gran clúster capaç de respondre a la demanda creixent d’aliments i de molts altres productes renovables, energètics o materials industrials i un ampli ventall de serveis  imprescindibles pel desenvolupament sostenible de la humanitat.

Prendre consciencia d’aquesta realitat de clúster que utilitza eines, tecnologies i coneixements comuns, podria donar major visibilitat al sector agroalimentari i de retruc més fortalesa tant des del punt de vista econòmic, com també social i d’imatge.