Pla per millorar la competitivitat

Girona Fruits

Els ajuts vinculats al nou Pla de millora de la competitivitat de les cooperatives agràries durant el període 2017-2019, a punt de ser convocats pel Departament d’Agricultura, contemplen una dotació pressupostària sensiblement superior a la prevista inicialment fruit de les negociacions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries. En concret, per a la convocatòria d’enguany s’ha aprovat un pressupost de 6,7 milions d’euros, que és el més elevat dels últims quatre anys i suposa un increment del 164% en relació amb l’ordre precedent de suport al cooperativisme.

El nou Pla de millora de la competitivitat sorgeix d’una reformulació del Pla de concentració, intercooperació i modernització de cooperatives basada en les conclusions del Pla Marc del cooperativisme agrari català.

La Federació ha treballat perquè contempli eines útils per a la consolidació de la situació empresarial de les cooperatives. En aquest sentit i durant el procés de negociació del nou Pla, es va dur a terme un rigorós treball intern per part de Consell Rector i personal tècnic expert en processos d’intercooperació amb l’objectiu de definir les línies estratègiques. Les conclusions es van plantejar i debatre en nombroses reunions amb el Departament d’Agricultura, en el marc del grup de seguiment sectorial constituït específicament amb aquesta finalitat.

Una de les novetats que inclou el Pla de millora de la competitivitat és l’orientació a mercat, que complementa l’estratègia de concentració de la producció i que es preveu fomentar mitjançant la creació de noves plataformes de comercialització i la participació en fires comercials.

Es continuaran incentivant els processos d’intercooperació i integració cooperativa i s’establirà, com a obligatori, el procediment de participació per mitjans telemàtics.

Igualment, es promourà la competitivitat amb l’aposta per indicadors com la reducció del cost unitari de producció mitjançant inversions en immobilitzat material i immaterial, i també amb la incorporació de personal especialitzat que potenciï processos innovadors.

L’antic Pla de modernització i concentració de les cooperatives agràries va tenir una durada de 15 anys, durant els quals es van assolir gran part dels reptes que s’havien plantejat.

Línies d’actuació

PROCESOS D’INTEGRACIÓ COOPERATIVA

  • Creació de plataformes de comercialització i/o fusió de cooperatives

SERVEIS DE CONSULTORIA EXTERNA

  • Estudis previs a futurs processos d’integració cooperativa
  • Estudis de mercat, concepció i disseny de productes i protecció del medi ambient
  • Estudis de diagnosi de llocs de treball, selecció de personal, adequació de càrregues, reducció de costos, etc.

PARTICIPACIÓ EN FIRES COMERCIALS

INVERSIONS PER A TRANSFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES

  • Inversions en immobilitzat material
  • Inversions en immobilitzat immaterial

CONTRACTACIÓ DE PERSONAL QUALIFICAT

  • Contractació de personal especialitzat en àmbits tècnic, comercial, econòmic i comptable amb l’objectiu d’introduir d’innovacions en processos i organització

 

Ramon Sarroca_President_FCACEN PARLA
Ramon Sarroca President FCAC

Els principals canvis que recull el Pla de millora de la competitivitat, que hem defensat des de la Federació, es troben emmarcats en diverses conclusions del Pla Marc de Cooperativisme Agrari i comptaran amb una dotació pressupostària superior a la prevista inicialment.

La competitivitat és l’eix vertebrador del nou Pla i per tant, el gran objectiu transversal que aplega conceptes que van més enllà de la reestructuració, la concentració o la modernització de les cooperatives.

En aquest sentit, s’aposta per una maduració més serena, reflexiva i planificada dels projectes mitjançant la dotació d’una línia específica per als treballs i estudis preparatoris a processos d’intercooperació, ja sia mitjançant convenis de col·laboració, fusions, o creació de noves entitats associatives.

També es dóna més valor a l’impacte del projecte d’intercooperació en l’àmbit sectorial o territorial i es busca un major compromís dels consells rectors en el seu desenvolupament.

Una altra eina que es considera bàsica és la formació -abastant des dels socis als membres de junta i passant per tota la plantilla de treballadors- a fi d’augmentar l’eficiència dels recursos humans i potenciar la innovació.