Nou model de fertilització agrària

El Govern català està preparant canvis importants en la gestió de la fertilització i les dejeccions mitjançant un nou Decret que preveu mesures addicionals. El motiu és que els últims anys no s’han produït canvis significatius en la qualitat de les aigües subterrànies respecte dels nivells de nitrats i, a més, s’han detectat nivells elevats de fòsfor en algunes parcel·les analitzades.

L’Administració vol establir un sistema en què la disponibilitat de terra condicioni l’activitat de la granja, i on el titular de les parcel·les agrícoles doni el seu vistiplau anualment.

La nova normativa inclou l’ús del GPS i el registre telemàtic
en el transport de dejeccions, entre altres

Per això, les principals novetats de la normativa inclouen l’establiment d’un doble límit d’aportacions nitrogenades segons el nivell de fòsfor en la parcel·la, l’obligació de tractament a les granges de més grandària ubicades a zones d’alta densitat ramadera definides com a ZADER, l’ús del GPS i el registre telemàtic en el transport de dejeccions a partir de 10 quilòmetres de distància i la realització d’una declaració anual sobre la previsió de gestió de les dejeccions.

Esmenes de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, després d’haver mantingut reunions amb representants de cooperatives i l’Administració, ha presentat un document d’esmenes en què sol·licita que s’analitzin amb deteniment les mesures i que es diferenciï entre allò que fins ara s’ha estat aplicant i no ha suposat un canvi en la gestió real de la fertilització i allò que sí ha estat eficaç.

Així mateix, el responsable de ramaderia de la Federació, Ramon Armengol, argumenta que “la formació i la promoció de les bones pràctiques de fertilització  han resultat molt més efectives que les imposicions burocràtiques. Cal cercar fórmules perquè ramaders i agricultors vegin els beneficis de realitzar una gestió sostenible i curosa amb el medi ambient”.

Les cooperatives també subratllen que l’Administració no té en compte el factor econòmic, que resulta bàsic. Moltes exigències impliquen un increment de cost en la gestió de les dejeccions que repercuteix directament en el ramader i redueix la competitivitat de les produccions en relació amb altres països i fins i tot, vers altres comunitats autònomes de l’Estat.

En definitiva, Ramon Armengol conclou que “cal diferenciar les mesures que realment són efectives per una òptima gestió i evitar l’efecte de desincentivar l’ús del nitrogen orgànic. Tot plegat pot suposar una sobrecàrrega de costos en el sector que faria inviable l’activitat ramadera”.