La normativa de fitosanitaris, a debat

Subministraments_Josep Ll. EscuerOPINIÓ
Josep Lluís Escuer, subministraments FCAC

A meitat de setembre de 2012 veia la llum el Reial Decret que feia la transposició de la Directiva europea per a l’ús sostenible dels fitosanitaris. Es tractava d’una normativa llargament esperada i que va ser discutida amb el sector en nombrosos fòrums. De fet, tot aquest procés l’hem viscut en primer persona participant en el si de la Comissió de Fitosanitaris del Departament d’Agricultura i seguint la discussió amb el Ministeri.

En el seu dia, vam denunciar que el Ministeri d’Agricultura havia iniciat els treballs de redacció de la nova norma molt tard, donant una imatge de precipitació davant la finalització del termini marcat per Brussel·les. Això ha suposat que enguany, quan encara no han passat dos anys des de la seva publicació, ja es pretengui fer una reformulació important del seu contingut. Evidentment aprofitarem aquest procés per esmenar aquelles llacunes, omissions o problemàtiques que la redacció actual del Reial Decret suposa fins al moment.

L’objectiu d’aquesta normativa és reduir els riscos i els efectes de la utilització de plaguicides en la salut humana i el medi ambient, i fomentar el desenvolupament i la introducció de la gestió integrada de plagues, obligatòria amb caràcter universal a partir del 2014. Tot això implica potenciar l’assessorament a les explotacions, omplir encara més registres de tractaments per part dels diferents agents (agricultors, tècnics, empreses de tractaments…), procedir a inspeccions periòdiques dels equips de tractament i establir nombroses mesures de protecció del medi aquàtic i de l’aigua potable i de gestió de residus.

En definitiva, la societat europea aposta per uns estàndards de producció alimentària elevats. I com agricultors, tenim la responsabilitat de preservar també aquest model europeu de producció agroalimentària. Però lamentablement, amb l’actual conjuntura, l’aplicació d’aquesta normativa implica uns majors costos per al nostre sector i els mercats agraris no estan, des de fa uns anys, per a moltes alegries. Es plantegen noves obligacions sense proposar, en la gran majoria de casos, mesures d’acompanyament.

I també és llastimós veure com aquesta producció europea, d’un gran nivell d’exigència, no és percebuda pel consumidor com a tal, en un mercat global en el que competeix amb països tercers que no compleixen aquests estàndards i que introdueixen amb facilitat i molta freqüència els seus productes als nostres mercats.

També aprofitem per assenyalar a l’Administració, com un element important per avançar en els sistemes informàtics, que haurien de permetre als pagesos agilitzar els processos de registre que actualment s’exigeixen i donar rapidesa i eficàcia al productor en el compliment de la nova normativa, ja que aquesta és una qüestió que desanima a molts actualment.

En conclusió, tot això representarà un control mediambiental important però també suposa unes despeses afegides i unes obligacions que, de no complir-se, repercutirien directament a les ajudes que es perceben i que són indispensables per ser competitius a molts conreus.