Mercat inestable en el sector lleter

Vaques lletCorren temps complicats per al sector lacti, tant a nivell català com en un context europeu i mundial. Amb les condicions actuals, podem intuir que les perspectives a curt i mitjà termini no són tampoc gaire bones. El preu de la llet no ha parat de baixar des que va tocar sostre a mitjan 2014 i al llarg de l’any 2015 s’ha desequilibrat absolutament l’oferta en relació amb la demanda de llet i productes lactis. Es preveu que la situació podria empitjorar encara més durant aquest primer semestre de 2016.

Desaparició de les quotes lleteres

La desaparició de les quotes a la Unió Europea l’abril de 2015 ha suposat un increment significatiu de la producció de llet dels estats membres (segons les últimes dades, a la Unió Europea ha crescut un 2,2% durant els primers 11 mesos de 2015 en relació amb l’any anterior). A aquesta situació, cal afegir-hi una reducció de la demanda de llet per part de la Xina, a causa de la frenada del creixement de la seva economia, i de Rússia, en aquest cas provocada pel veto als productes europeus.

La producció a l’alça junt amb la caiguda del consum han suposat un descens de les cotitzacions de la llet i derivats lactis (mantega, llet en pols i formatges), fins al punt que la llet en pols es troba fregant el llindar del preu d’intervenció i l’estoc és el més elevat dels darrers 5 anys.

El sector de la llet a Espanya pateix problemes derivats del desequilibri de la cadena de valor i la manca d’estructures industrials que la desaparició de les quotes ha empitjorat

El mercat lacti és poc estable i molt volàtil i per tant, el preu de la llet és extremadament sensible. La solució per redreçar aquesta situació passa per controlar millor l’oferta (mirant de reduir la producció), la sortida d’estocs al mercat i l’increment de la demanda mitjançant la promoció del consum de llet i derivats. Si no s’apliquen mesures en aquest sentit, hi ha el perill que la producció de llet es desplaci i es redistribueixi dins la pròpia Unió Europea.

Desequilibri de la cadena de valor

Més enllà d’aquesta conjuntura global, la situació del sector de la llet a Espanya pateix problemes estructurals derivats del desequilibri de la cadena de valor i la manca d’estructures industrials que la desaparició de les quotes no han fet més que empitjorar, especialment en la baula més dèbil de la cadena: el sector ramader, que és qui s’està emportant la pitjor part d’aquesta crisi. Només el descens de les despeses de producció derivades del cost moderat de l’energia i l’alimentació, estan mantenint mínimament viables algunes explotacions.

Acord per a l’estabilitat

Fa tot just quatre mesos que les empreses de distribució alimentària, les indústries làcties i les cooperatives i organitzacions agràries van subscriure un acord pel qual els signants es comprometen a treballar en favor de l’estabilitat, la creació de valor i la sostenibilitat de la cadena làctia.

Tot i els compromisos adoptats, aquest acord no ha tingut (almenys de moment) efectes immediats en els mercats ni tampoc repercussió sobre els preus percebuts pels ramaders. Sí que és cert que, derivat d’aquest acord,  s’estan impulsant diverses mesures que, en cas de dur-se a terme, podrien comportar un cert canvi a mitjà termini donant més transparència i estabilitat al sector com ara l’homologació de contractes de subministrament de llet, les declaracions per part de la indústria dels preus de cessió de la llet líquida o bé la revisió de la normativa que regula l’autorització de primers compradors de llet.

Per poder fer front al futur previsiblement complicat que viurà el sector lacti en els propers mesos, es fa més necessària que mai la creació d’estratègies en comú per valoritzar millor la producció dels ramaders i garantir els volums de recollida dels socis.