Linyola Agropecuària: cent anys sembrant futur

La fundació de la cooperativa va esdevenir una manera dels pagesos de sumar forces

“Ens remuntem a l’any 1862, quan es va acabar de construir el Canal d’Urgell. Abans aquest entorn era desèrtic, gairebé mai ens visitava la pluja. Els primers anys de reg no van ser fàcils, perquè els pagesos no hi estaven acostumats i l’aigua entollada matava els fruits. Però, poc a poc, la gent es va començar a adaptar i a aplicar millores. Amb els anys, van arribar collites més abundants i amb elles, una millora de la qualitat de vida. El territori va triplicar els habitants. Quan els pagesos es van adonar que unint-se podrien augmentar els beneficis, van fundar el Sindicat Agrícola. Era el 12 de juny de 1916”.

cooperativa-del-camp-de-linyolaJaume Pedrós, president de Linyola Agropecuària, es remunta als orígens del Sindicat i explica que no va tenir seu pròpia fins als anys 20. En el primer  local que van poder comprar s’hi venien adobs, llavors i gel, a més de productes de consum. A l’edifici també s’hi feia ball i cinema, una proposta amb molta acceptació al poble, i fins i tot van obrir-hi una caixa rural.

Finalment, l’any 1943 es va fundar la Cooperativa del Camp de Linyola, “una nova manera dels pagesos de tornar a sumar forces”.

En una comarca eminentment fruitera, la cooperativa Linyola Agropecuària és cerealista i a la fàbrica de pinsos només es treballa amb cereals i farratges de producció pròpia

Model de creixement

La nova associació es va ubicar a les mateixes instal·lacions que l’antic Sindicat durant una bona època, però el seu pes anava creixent. Les necessitats eren cada vegada més grans i les instal·lacions van quedar petites. Als anys 60 es va adquirir un terreny on construir un magatzem per encabir el blat de tots els socis i una dècada després es fusionaven amb la cooperativa ramadera del municipi creant la unió agropecuària que ha perdurat fins avui.

Amb el pas del temps ha continuat fent-se cada vegada més gran i, fa uns mesos, va protagonitzar una fusió amb Pinsos Urgell per millorar l’organització i l’eficàcia de la fàbrica.

En l’actualitat té en marxa un pla d’inversió que ja ha començat a executar-se i culminarà, en els pròxims anys, amb una modernització de tots els processos i la millora del control de qualitat dels productes.

Pinso de producció pròpia

Assumeix el repte de continuar creixent i inverteix en la seva ampliació per concentrar l’activitat industrial fora del nucli urbà

Ubicada en un municipi d’uns 3.000 habitants i en una comarca eminentment fruitera, la cooperativa Linyola Agropecuària és cerealista. “Lo bo que té la nostra fàbrica de pinso és que només treballem amb cereals i farratges de producció pròpia. Això ens dóna un valor i molta gent està disposada a pagar una mica més per la nostra qualitat”.

La facturació se situa en els 20 milions d’euros anuals i suma uns volums de producció de 80.000 tones de pinso, 40.000 tones d’assecatge de panís, 12.000 tones de cereal (blat i ordi) i 9.000 tones de farratge.

Projectes d’avui i de futur

100-anys-cooperativa-linyola_
Celebració del centenari. Foto: Marcel Bergé

La cooperativa té 362 socis i un miler de socis col·laboradors. Assumeix el repte de continuar creixent i està concentrant l’activitat industrial fora del nucli urbà, on ja compta amb diversos magatzems. Les oficines, la botiga i el taller es mantindran al centre del poble.

Entre els serveis que es presten al soci té una important secció de crèdit, servei d’assistència tècnica, taller mecànic, opció de lloguer de maquinària agrícola, un pla de gestió d’orgànics conjunt que arriba fins a les 3.500 hectàrees, l’assecador de panís amb capacitat per tractar 800 tones diàries de cereal, fàbrica de pinso per a 90.000 tones i venda d’adobs, fitosanitaris, carburants i una botiga economat.

Jaume Pedrós valora amb satisfacció la celebració del centenari, feta a final de novembre, “perquè el soci ha estat content” i conclou: “Els pagesos som lluitadors i continuarem tirant endavant les nostres empreses, però ens agradaria veure que el nostre futur no fa tanta pujada. I és que els que vivim de la terra i l’estimem (perquè l’estimem), volem que conrear-la no sigui un càstig. Hem de tenir clar que som el primer esglaó de la cadena alimentària i primordials per al medi ambient. Tant de bo els pagesos puguem continuar amb tot l’esforç dels nostres avantpassats”.

LES XIFRES

362  socis
80.000 tones de pinso
40.000 tones d’assecatge de panís
12.000 tones de blat i ordi
9.000 tones de farratge
20 milions d’euros de facturació