Líders europeus en porcí

Ramon Armengol_Ramaderia FCACOPINIÓ
Ramon Armengol Ramaderia FCAC

Els últims mesos, tant cooperatives com altres empreses ramaderes estem rebent múltiples visites de grups de productors, tècnics o periodistes internacionals amb l’objectiu de conèixer el funcionament del sector. Especialment rellevant és el cas francès. El nostre país veí fa temps que ens té la vista posada, buscant per què la nostra ramaderia és més competitiva que la de la resta d’Europa i quines són les raons que ens han portat a estar, des de 2016, en el top de la producció europea del porcí, amb prop del milió de porcs sacrificats per setmana.

El sector es mou en dos sentits; mentre distribució i indústria s’asseguren el proveïment, la producció progressa cap a la transformació, l’obtenció de valor afegit i la internacionalització

En les trobades realitzades hem exposat amb transparència quin és el nostre sistema productiu, basat en el dimensionament, però també en un alt grau de coneixement i tecnificació que ens permet treballar de la manera més eficient possible.  Creiem que hem aconseguit, almenys en part, desmuntar mites com el d’una competitivitat guanyada gràcies a unes regles més laxes. Una sospita totalment fora de sentit tenint en compte que tots estem sota una mateixa legislació europea, i que a més, sent un país exportador, no podem permetre cap fissura en el compliment de normes i controls, la qual cosa posaria en perill els nostres mercats.

Les cooperatives ramaderes som garantia de producció sostenible totalment lligada al territori i tenim per davant el repte d’avançar en la cadena de producció

La clara vocació exportadora no és casual atès que la dinàmica indústria càrnia, en el seu afany per créixer, ha trobat en l’esforçat sector productor porcí un aliat perfecte. Aquest treball cohesionat ha trobat el seu màxim exponent en la interprofessional Interporc, que desenvolupa un excel·lent treball d’internacionalització i de promoció, també cap a un mercat interior que és necessari recuperar. I no parlem només del porcí, doncs es especialment rellevant és el cas del boví, que ha entrat amb gran empenta en el mercat exportador, en una aposta que també troba suport en la seva interprofessional, Provacuno. Una entitat que tot just arrenca l’activitat, però tot fa pensar que desenvoluparà un paper clau en el sector boví.

És interessant observar les aliances que s’estan portant a terme en el sector, com les últimes adquisicions d’indústries transformadores per part d’empreses integradores, les quals fins fa poc se centraven únicament en el bestiar viu. I és que el sector es mou en tots dos sentits; mentre distribució i indústria busquen assegurar-se el proveïment, la producció vol progressar cap a la transformació, l’obtenció del valor afegit i per què no, la internacionalització. Un clar  avantatge d’aquesta verticalització és el repartiment de pèrdues i beneficis, que permet evitar la sagnia que suposa un llarg període de pèrdues per a qualsevol part.

L’estratègia de les cooperatives

Les cooperatives mirem de reüll aquests moviments, mantenint-nos en el nostre singular model que es caracteritza per l’arrelament al territori i disposant per tant d’una grandària més discreta. Encara que en els últims anys s’ha realitzat un important esforç de dimensionament, aquesta característica ens aporta l’avantatge de treballar amb eficiència i adaptar-nos fàcilment a un mercat en evolució constant.

De moment, estem apostant per la creació de valor, la diferenciació i la qualitat, tancant aliances i partenariats amb la indústria i la distribució. Així i tot, no renunciem a avançar en la cadena de producció entrant en un mercat al que fins ara no hi tenim accés, buscant fórmules per disposar de més volum. Després d’un bon any en què s’ha pogut fer butxaca, no ha de ser descabellat plantejar-se si no es podrien abordar inversions importants en aquest àmbit. Tenim clar que no podem desaprofitar posar en valor allò que ens caracteritza, el fet de ser garantia de producció sostenible totalment lligada al territori.