L’evolució de la PAC

La Vall d'en Bas

La Comissió Europea ha presentat les línies estratègiques de regulació de la PAC (Política Agrària Comunitària) que s’haurien d’aplicar a partir de 2021. La proposta està basada en els plantejaments actuals, tot i que inclou determinats canvis quant a estructura i instruments.

D’entrada, la Unió Europea estableix una major responsabilitat i subsidiarietat dels estats membres, que hauran de proposar l’aplicació específica de les mesures del primer pilar (ajuts directes i mercats) i del segon (desenvolupament rural) d’acord amb els nous plans estratègics de la PAC, que seran únics a nivell d’Estat membre però poden tenir una aplicació regional de determinats elements.

En paral·lel, existeix el debat sobre el pressupost comunitari per aquest període. El punt de partida són 365.000 M€ a preus corrents, que suposen una retallada del 5% a nivell de la Unió Europea. Per a Espanya, la reducció representaria disminucions del 3,5% en ajuts directes; 15,3% en desenvolupament rural i 1,9% en altres partides.

Novetats post 2020

Els reglaments que regulen la nova PAC preveuen l’actualització dels pagaments directes, mantenint el bàsic, per a joves i els acoblats i contemplant un nou contemplen un ajut voluntari a favor del clima i medi ambient (ecoprograma).

Es durà a terme una redistribució dels ajuts directes contemplant tant la convergència interna (entre explotacions) com externa (entre estats membres), i establint límits màxims als ajuts directes per explotació i un nou pagament redistributiu. Les línies d’ajuda es limitaran als agricultors “genuïns”.

S’incorpora una reivindicació històrica de les cooperatives amb la universalització dels programes operatius per a les organitzacions de productors, que implica gairebé l’extensió del règim de fruites i hortalisses a la resta de sectors.

En general, les exigències mediambientals es veuran reforçades i fins a un 40% del pressupost de la PAC ha de contribuir a l’acció per al clima. També es continua apostant per la innovació i el coneixement, destinant fins a 10.000M€ del programa Horitzó Europa a investigació en alimentació, agricultura, desenvolupament rural i bioeconomia.

Finalment, es redueix el cofinançament europeu en desenvolupament rural però es contempla la possibilitat de transferir el 15% del pressupost entre pilars.

 

Josep Ll Bosque EN PARLA… 

JOSEP LLUÍS BOSQUE | Cap d’Unitat de Representació FCAC

Ens trobem davant una reforma que no és una revolució, sinó una evolució de l’arquitectura i dels instruments de la PAC actual. No obstant això, hem d’aprofitar el considerable marge que ens ofereix la Comissió Europea en la seva aplicació per ser eficients i, sobretot, eficaços.

No hem de perdre de vista que tot apunta que en el pròxim període pressupostari a nivell europeu hi haurà menys diners per al sector agroalimentari i que ja en l’actual n’hi hagut menys que en l’anterior, en termes reals. Per tant en primer terme hem de demanar a les administracions més pròximes que estiguin a l’alçada i cobreixin aquest forat, si realment es creuen allò de què el sector agroalimentari és estratègic. Però, a més, hem d’esforçar-nos més en gastar millor els recursos que tinguem.

I això passa, segurament, per pensar què volem ser de grans.

I per tant, abans d’escriure què fem, decidir quin model d’explotació és el que volem reforçar, si aquest model ha de ser el mateix arreu del territori, com hem de mantenir l’agricultura en els secans més rigorosos o en les zones amb menys aptitud agronòmica, quins instruments de la PAC poden ser necessaris per als sectors més competitius o si l’agrupació dels productors ha de formar part de l’ADN de qualsevol política agrària o només hi pensem quan hi ha una crisi de mercat…

Tenim la responsabilitat d’afinar la punteria. Si no ho fem, és possible que algú ho faci per nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *