“L’Empordà és terra de producte”

 GENT&TERRITORI 
Lluc Colls 
Empordàlia

Lluc Colls_Empordàlia

“La família sempre ha tingut vinyes, una granja d’ovelles i terres… però jo treballava fora de casa fins que, fa tres o quatre anys, vaig decidir incorporar-me al negoci familiar que aleshores portava el meu germà Simó”. Per a Lluc Colls (Roses, 1981), la seva incorporació a l’activitat agrària forma part d’un procés evolutiu en la seva trajectòria laboral.

“Quan ens vam associar el meu germà i jo, vam poder impulsar el negoci familiar i vam tornar a agafar un ramat d’ovelles, que havíem deixat arran de la jubilació del pare. Nosaltres mateixos ens encarreguem de tot el cicle de comercialització dels xais: fem la matança, ho portem a un escorxador local i distribuïm directament a carnisseries i restaurants locals. Ara estem entrant també a algunes cooperatives de consum. Aquesta és la manera que hem trobat per valoritzar el nostre producte”.

L’aposta va anar unida a la transformació de l’explotació en ecològica, amb els consegüents canvis en els sistemes de conreu dels farratges per a l’alimentació del ramat. “Va ser un procés llarg, però creiem que el futur dependrà de la nostra capacitat d’oferir productes alternatius. A hores d’ara, també ens agradaria iniciar la conversió a eco de les nostres vinyes de garnatxa negra, carinyena, merlot, cabernet sauvignon i muscat”.

En Lluc i en Simó són socis de la cooperativa Empordàlia, que és fruit de la unió entre les cooperatives de Pau, Roses i Vilajuïga l’any 2005. “En aquella època no vaig viure el procés de fusió directament, però sí que ho van fer el meu pare i el meu germà. Recordo que hi va haver algunes discrepàncies per com es duia a terme la incorporació de tots els socis. Crec que cal ser molt curosos en aquests casos, tenint en compte les implicacions per a totes les parts, però a mig termini es demostra que l’esforç realitzat ha valgut la pena”.

“No és viable que hi hagi una cooperativa a cada poble. Aquí, a l’Empordà, moltes cooperatives s’han anat fusionat i algunes han desaparegut. En el món del vi hi ha molta competència, molts cellers, i els marges de benefici tampoc són molt grans. Empordàlia ha anat endavant, hem anat creixent gràcies a una bona gestió i a què hem sabut aprofitar les oportunitats que se’ns presentaven a cada moment”.

Lluc Colls_Empordalia_Als productors mitjans i petits, “la cooperativa ens aporta seguretat. Al final, la cooperativa som tots i la cooperativa treballa per a nosaltres. Sabem que tenim la producció venuda, l’assessorament dels tècnics, unes instal·lacions modernes on poder dur a terme un procés complex com és l’elaboració de vi. A més, estem oferint un ventall d’activitats com organització de visites guiades, tastos, maridatges… que ens ajuden a potenciar la denominació de l’Empordà i a donar-nos a conèixer. Quan la gent pot veure tot el procés d’elaboració, és quan arriba a estimar el producte final que li oferim”.

El consumidor no pot prescindir de l’alimentació, però el sector necessita més joves amb ganes, amb projectes, amb interès per donar un valor afegit als productes.”

No obstant això, i com a la major part del sector, s’evidencia un problema de relleu generacional. “Els socis de més edat es troben una mica més ancorats en el que sempre han fet. La gent jove estem més disposats a fer canvis, a apostar per nous productes que ens aportin valor afegit. Això és posa de manifest, a vegades, en les reunions de junta…. però finalment sempre intentem arribar a acords consensuats per avançar conjuntament”.

“L’Empordà, és una comarca particular on convivim, amb molta intensitat, l’activitat turística i l’agricultura. Estic convençut que ens podem complementar. Som terra de producte i de molta restauració. Si treballem junts i sabem aprofitar les sinergies, els resultats seran en benefici de tothom”.

De fet, l’entrada de turistes procedents de França i altres països europeus a les comarques gironines propicia una certa evolució en les tendències de consum i, per extensió, en els sistemes de producció. “Veiem que hem de produir aliments de qualitat. El mercat dels ecològics a Catalunya i Espanya encara és reduït, però de ben segur que seguirem la tendència europea i la quota de mercat creixerà, de la mateixa manera que continuarà augmentant en el països de la Unió Europea”.

En Lluc reflexiona sobre la incorporació de nous productors, que amb la crisi van tornar perquè a casa seva tenien terres, i sobre les perspectives del sector. Confia que hi ha futur. Com la majoria de sectors “l’agricultura està difícil i ningú no et regala res, però el consumidor no pot prescindir de l’alimentació. Les cooperatives necessiten més joves amb ganes, amb projectes, amb interès per donar un valor afegit als productes”.