La problemàtica dels purins ens afecta a tots

Ramon Armengol, cap de branca de ramaderia i llet de la FCACOPINIÓ
Ramon Armengol, ramaderia i llet FCAC

La reforma energètica del govern espanyol ens ha agafat d’imprevist després d’un procés de negociació que no ha estat ni tan sols tens; ha estat inexistent. El sector no ha tingut cap marge de reacció davant d’una decisió que ningú esperava que fos tan radical i que ara deixa en suspens el futur de moltes explotacions porcines. A Catalunya en són més de 500 que generen 650.000 metres cúbics de purins anuals, una quantitat que equival a omplir 260 piscines olímpiques.

El passat 18 de març, més d’un miler de ramaders i treballadors de les plantes ens vam manifestar davant el Ministeri d’Indústria contra la reforma energètica, que posa en perill un sector cabdalque el 2013 va aportar 6.273 milions d’euros al PIB. Si hem arribat fins aquí no és per casualitat, sinó perquè creiem en el nostre treball i enfoquem el futur amb optimisme. Hem aconseguit uns nivells de competitivitat mai vistos situant-nos com un referent a nivell europeu i mundial. Generem riquesa i ocupació en el territori, i la importància del nostre sector és reconeguda des de tots els estaments.

En el seu moment, l’Administració va apostar encertadament per la cogeneració com una font més d’energia renovable aportant una prima per quilowatt produït. Hi havia compromís de mantenir-la durant quinze anys i ara el Ministeri vols aplicar una reducció del 40%. Ens han canviat les regles de joc a mig partit. Amb aquesta decisió les sis plantes catalanes es veuen incapaces de continuar l’activitat, ja que es calculen unes pèrdues de fins a 20.000 euros diaris, i aquesta reforma ha enxampat algunes plantes en una fase inicial del seu funcionament.

No és vàlid argumentar que si una tecnologia no és rendible s’ha d’eliminar. Ja que no totes les plantes produeixen biogàs, acceptem que en algunes d’elles sigui necessària una evolució tecnològica i que se’n valoritzin els subproductes obtinguts. Però hem d’assumir que totes les innovacions necessiten passar per una fase experimental, de maduració. No es pot llençar a les escombraries tot el knowhow adquirit fins ara i que justament permet afinar els processos i guanyar eficiència.

Els beneficis reportats fins ara per aquestes plantes són inqüestionables perquè no tan sols suposen una sortida als excedents de purins. A les zones rurals aquestes inversions han generat una important activitat econòmica, creant més de 2.000 llocs de treball directes i indirectes. Les plantes redueixen les emissions i les olors i generen un subproducte de valor fertilitzant que permet un transport més eficient cap a zones amb demanda, essent un gran  instrument per garantir l’òptim equilibri entre dejeccions tractades i les aplicades sobre el terreny, especialment en aquelles zones d’alta densitat ramadera.

Quan algú digui que la solució és tancar explotacions caldrà recordar que a Catalunya gaudim d’una potent cabana ramadera que ha possibilitat que ara siguem un dels principals clústers d’Europa. A nivell estatal el sector genera 200.000 llocs de treball directes i més de 2,5 milions indirectes, i al 2013, exportacions per valor de 3.327 milions d’euros.

Amb un elevat nombre de zones vulnerables, tenim l’obligació de treballar conjuntament, sector i Administració, per facilitar una òptima gestió de les dejeccions. Que ningú pensi que el problema no l’afecta, perquè tot el territori hi està implicat.

Assumint que, sigui quina sigui la decisió final ja no podem tornar a la situació anterior, caldrà prioritzar la ubicació de les plantes en zona vulnerable i promoure un desenvolupament tecnològic encaminat a millorar el producte final, a més d’ampliar els processos a altres subproductes buscant la màxima optimització de les instal·lacions.

Tot i això, per afrontar aquest repte, necessitem d’un marc legal estable, permanent, i aliè a avatars polítics i decisions arbitràries que puguin fer perillar el futur d’un sector que ha de continuar sent estratègic per al país.