“La meitat del que menja un europeu és de cooperativa”

ENTREVISTA
Ramon Armengol Vicepresident COGECA | Ramaderia i llet FCAC

ramon-armengol_

Participar en el Presídium de la Cogeca, el màxim òrgan de l’organització que representa les cooperatives a nivell europeu, tot mantenint el lligam amb la cooperativa de base. Aquesta és la meva manera d’entendre la responsabilitat que acabo d’assumir, sense perdre la perspectiva i apostant pels valors de democràcia i transparència inherents a les empreses cooperatives”.

La Confederació General del Cooperativisme Agrari (Cogeca) de la Unió Europea té nou vicepresident, Ramon Armengol (Juneda, 1959).

Des de 1978, Ramon Armengol està al capdavant d’una explotació professional de porcí i vinculat a la Cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell. Aquests 40 anys d’experiència, li han aportat coneixements en àmbits tan diversos com el món cooperatiu i sindical, l’administració municipal o la gestió del reg en el territori on viu.

És responsable de ramaderia i llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i el representant d’aquesta federació a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, on també presideix el Consell Sectorial de porcí. A més, és membre del Consell General d’Interprofessionals d’Espanya i fins ara, participava en el Grup d’Experts del Porcí de la Comissió Europea a Brussel·les.

Què és la Cogeca?

És l’organització que agrupa les cooperatives agràries europees, unes 22.000, la veu de 23 milions de pagesos i les seves famílies, que donen feina a 660.000 persones i tenen una facturació conjunta de 300.000 milions d’euros.

La Cogeca es va fundar al 1959 i, per tant, existeix des dels inicis de la Unió Europea. S’organitza en 50 grups de treball, una dada que posa de manifest que Europa és gran i complexa a nivell productiu.

Aquestes xifres també evidencien la importància de les cooperatives…

La meitat dels aliments que consumim els europeus els ha produït una cooperativa, amb percentatges diferents segons el sector. El 80% de la producció d’oli o cereals es fa en cooperatives, i també una part important de fruites, hortalisses, vi, lactis…

Les grans cooperatives alemanyes, daneses i franceses tenen una força increïble. Però al top ten de les cooperatives europees no n’hi ha cap de l’Estat espanyol; per això, estem promovent processos de concentració en el sector a la fi de guanyar dimensió per tal d’aprofitar les economies d’escala.

Quina és la funció de la Cogeca?

És interlocutora directa davant la Comissió Europea i altres estaments, pel que fa a les polítiques agroalimentàries comunes.

La nostra feina consisteix a defensar el model europeu de producció, que avui per avui és el més competitiu, de més qualitat i més segur del món. Intentem incidir en les polítiques agràries de la UE, i amb aquest objectiu traslladem centenars de propostes que plantegen el diferents grups de treball en què estem organitzats. També diem la nostra quant a nous tractats comercials fora de la UE i que poden afectar el preu dels nostres productes.

La vicepresidència, què pot suposar per a les nostres cooperatives?

A la Cogeca hi ha tres vicepresidents -que representem els països del Nord, del Sud i de l’Est- i un president, el suec Thomas Magnusson. El fet que una vicepresidència correspongui al representant de les cooperatives mediterrànies, espero que ens pugui ajudar a defensar millor la nostra idiosincràsia, les nostres produccions, que tenen poc a veure amb els països del Nord i de l’Est.

Crec que hem d’aprofitar el potencial del sector per incrementar el pes de les nostres cooperatives en el mercat. En països com Dinamarca, Suècia, Holanda i Alemanya, on les cooperatives tenen un pes més elevat en el sector agroalimentari, els preus són superiors per a tots els agricultors.

Quin és el repte a assolir?

D’entrada, treballaré per fer més visible el paper de les cooperatives agroalimentàries com empreses que busquen la millor rendibilitat dels seus socis dins d’un model productiu que aposta per la innovació constant, extremadament complex dins d’un mercat totalment obert i globalitzat.

També m’agradaria contribuir a pujar l’autoestima del nostre sector. Hem de creure’ns que som els productors d’aliments per a la població i no només això, també contribuïm a la sostenibilitat ambiental i al manteniment de la població i la riquesa en el territori. Què seria de nosaltres en un país sense pagesos?

Previsions a l’agenda de la Cogeca de 2018?

Damunt la taula tenim el futur de la Política Agrària Comunitària i el marc financer pluriennal. Es preveuen retallades en els ajuts, ja que el Brexit comportarà una reducció de fons perquè Gran Bretanya era un contribuïdor net als fons comunitaris.

De moment només tenim propostes, però em preocupa una possible renacionalització de la PAC i que sectors que competeixen en un mateix mercat es regeixin per regles diferents. També m’inquieta que la Comissió no plantegi mecanismes de gestió de mercats contra la volatilitat dels preus. Pel contrari, sóc optimista amb les mesures que reforcen la inversió en organitzacions de productors, joves i innovació.

A banda de la PAC, la normativa sobre la cadena alimentària i les pràctiques comercials deslleials, les relacions amb Mercosur i amb l’administració americana, les crisis sanitàries, temes de sostenibilitat i economia circular…

I la falta de relleu generacional?

Aquesta és una altra de les grans amenaces per al sector agrari. Necessitem joves que arrisquin, que siguin emprenedors, que no vulguin ser assalariats d’alguna gran empresa, que siguin pagesos pel seu compte, al capdavant d’una empresa dimensionada i ben gestionada.

Això es fa amb més formació del jove, més instruments financers; és molt important creure en ells i el seu projecte.

I també -per què no?-, amb més recolzament per part de les pròpies cooperatives.