La fauna salvatge destrossa els conreus

Fauna Salvatge_Camp arrasat
Terreny a les Garrigues arrasat pels conills. En aquesta època de l’any el cereal hauria d’estar verd. Foto: Jesús Ricou

La fauna salvatge que habita a diferents punts del territori provoca importants pèrdues econòmiques als productors pels danys que causa en els cultius.

Senglars que arrasen camps de conreu, conills que malmeten cereals i arbres, el cabirol a la vinya i fruiters, l’abellerol en apicultura o la polla blava que sega les plantes d’arròs són algunes de les espècies més agressives i que més destrosses estan provocant en l’agricultura i la ramaderia.

Davant d’aquesta situació que es repeteix a bona part d’indrets del territori i que en els últims anys s’ha agreujat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya sol·licita al Govern català que busqui l’equilibri entre la fauna i la pagesia.

La Federació reclama solucions urgents, mitjançant l’acció d’agents rurals fent batudes a zones molt afectades i també actualitzant la normativa perquè inclogui totes les espècies i estableixi un sistema de compensació adequat als danys causats per les espècies animals protegides.

LES [COOP] OPINEN

Jesus Ricou_fauna salvatgeJesús Ricou Cap de branca de Conreus Herbacis | FCAC
“Els conills arrasen finques senceres”

La pagesia no en tenim prou amb les inclemències del temps (pedra, sequera…) que afecten les nostres explotacions sinó que també ens veiem obligats a lluitar contra la fauna salvatge. D’uns anys cap aquí, estan creixent els danys en conreus de tot tipus i un dels animals que fa destrosses a moltes zones és el conill. Afecta sobretot al conreu de cereals, perjudicant la naixença i arriba al punt de fer-lo perdre. A moltes zones, els danys es poden quantificar per hectàrees i finques senceres. També en els plantats joves de vinyes, fruiters, ametllers i oliveres cal tenir molt cura de posar els protectors, i això suposa una despesa important per als agricultors. Enguany, amb la sequera, els danys s’accentuen i potser és el moment de promoure un acord de les parts afectades i que els pagesos puguem continuar la nostra tasca de produir i fer aliments.

Ramon Codina, Celler Cooperatiu de SalellesRamon Codina Vicepresident Celler Cooperatiu de Salelles | Manresa
“El cabirol té el mateix efecte que una gran gelada”

A la Catalunya Central comença a haver-hi molts cabirols, cada vegada més. El cabirol fa molt de mal a la vinya perquè es menja els brots tendres i les flors quan surten a la primavera, produint el mateix efecte que una gran gelada: algunes vinyes no han collit ni un raïm. També fa molt de mal als arbres fruiters perquè es menja els brots i trenca branques, i ataca els camps de cereals i horta menjant les fulles. A més, tenim senglars que devoren els raïms de la vinya, que furguen i arrenquen els cereals d’arrel i que es mengen les llavors dels pèsols. Fins i tot alguns camps s’han hagut de tornar a sembrar. Per intentar combatre el senglar posem un “pastor elèctric” al voltant dels camps, però el cabirol no el podem controlar perquè salta. Si no hi posem seny, en pocs anys el cabirol podria ser un problema encara més greu que el senglar.

Josep M. JuncosaJosep Maria Juncosa Soci Cooperativa Agrícola i SC Comarcal del Priorat | Cornudella de Montsant
“El senglar obliga a abandonar finques cultivades”

A les comarques interiors de Catalunya, el senglar i la cabra silvestre provoquen danys greus als conreus de cereals, hortalisses, vinyes i avellaners. Potser més de la meitat de les finques d’avellaner del terme de Cornudella de Montsant s’han abandonat per causa dels senglars, que es mengen la collita i destrossen l’arbre. L’agricultura és la base de l’economia en els pobles rurals i l’agricultor té problemes per combatre aquestes plagues, fins i tot dins de la seva finca. Ens cal conscienciació i mesures a favor de l’agricultor per part de l’Administració Pública (catalana i estatal) abans que aquestes terres de muntanya esdevinguin completament ermes.