“Hem recuperat l’estabilitat”

Josep erraELS NOSTRES CAPS DE BRANCA
Josep Erra, pinsos

Veterinari, soci i director general de la Cooperativa Agrària Plana de Vic, Josep Erra és cap de branca de pinsos de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des de l’any 2000. També és president del Consell Sectorial de Pinsos a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i membre del Consell Rector de Clade. Afirma que ara veu “bé” el sector pinsaire perquè “hem arribat a un nou equilibri”.

En els últims anys, els elaboradors de pinso heu viscut dos increments espectaculars de preus de les matèries primeres…

Sí. Els preus de les matèries primeres (cereals i proteïnes) van pujar entre un 70 i un 80%. Això ens va canviar la manera de fer les compres i vam començar a comprar a curt termini. L’efecte va ser doblement negatiu, per la volatilitat en si mateixa i perquè tots vam agafar por i ens vam retraure, augmentant encara més les conseqüències de la volatilitat.

Quina és la situació, a dia d’avui?

Actualment hem recuperat l’estabilitat. Hi ha més disponibilitat de les matèries en el mercat perquè la producció de blat, blat de moro i soja ha estat molt bona i els consums no han seguit el ritme de l’oferta. Això ha propiciat una tendència a la baixa en els preus que, unit al fet de tenir compres concertades fins al desembre de 2015, fa que el mercat es vagi destensionant de mica en mica.

El nou equilibri és més alt que el de set anys enrere però, amb els preus actuals de la carn i la llet, es pot assumir.

A Catalunya som deficitaris en cereals. És complicat garantir un aprovisionament regular?

No és cap problema. L’oferta del mercat francès, de la resta de l’Estat espanyol i d’altres països de la Unió Europea i del continent americà ens garanteixen completament els cereals i les proteïnes que necessitem per a l’alimentació animal.

Quin pes tenen les condicions climàtiques de l’altra banda del món en les cotitzacions?

El factor amb més influència sobre el preu és la quantitat de producte disponible, que depèn de dos factors: la superfície sembrada a nivell mundial i la climatologia.

Els últims dos anys, les condicions climàtiques han estat molt bones i per això tenim produccions rècord de blat, blat de moro i soja, que han fet abaratir els preus.

Si es donessin noves situacions d’incertesa, què hi podria fer Brussel·les?

En aquest mercat tan global, la capacitat d’influència de Brussel·les és molt limitada. Pot intervenir posant petits aranzels duaners, però el que realment té força és la lliure circulació de mercaderies i la llei de l’oferta i la demanda.

Possiblement, la Comissió Europea autoritzarà l’ús de proteïnes animals transformades per a l’elaboració de pinsos de no remugants. Suposarà un major abaratiment?

No ens afectarà gens, perquè aquestes proteïnes ja estan recol·locades en el mercat dels adobs i en l’alimentació de petfoods (mascotes). Per tant, en matèria de nutrició animal, no repercutirà en cap millora dels costos.

L’espai que havien deixat les proteïnes animals quan les va prohibir la Unió Europea ja ha estat cobert, aquests últims anys, amb una major producció de matèries primeres vegetals. El mercat s’ha reubicat.

Les perspectives a nivell mundial són…

La població mundial va creixent, i cada vegada hi ha més persones amb capacitat de comprar aliments transformats, com carn i llet. Segons estudis realitzats, la demanda a nivell mundial està garantida per als pròxims quaranta anys i, per tant, els productors tenim garantit aquest consum.

En aquest sentit, podem dir que la gent del sector agroalimentari tenim perspectives positives, ja que hem de cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació en el dia a dia.

Quin paper hem de jugar les cooperatives?

Les cooperatives hauríem de saber trobar l’equilibri entre el sector agrari i el ramader, ser capaces de buscar un preu just per al productor agrari al temps que el ramader pugui portar al mercat un quilo de carn o un litre de llet a un preu competitiu.

No podem lluitar contra la globalitat del mercat. La voluntat de les cooperatives ha de ser intentar preservar que tothom que estigui en aquest sector, sigui agricultor o ramader, es pugui guanyar la vida dignament.