“Hi ha una veritable necessitat de millorar la dimensió de les cooperatives”

ENTREVISTA
Jordi Ciuraneta,
 conseller d’Agricultura

Jordi CiuranetaJordi Ciuraneta (1964) és de la Palma d’Ebre. Diplomat ADE per ESADE. Empresari agrari i ramader. Ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (2000-2008). President de Copaga (2000-2011). President del Consell Sectorial del Porcí de CCAE. Militant de CDC des de 1989 i membre de l’executiva des de 2007. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Palma d’Ebre (1991-2007), vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Ha estat assessor d’agricultura, ramaderia i pesca del president de la Generalitat (2011-2012), director general de Pesca (2012-2014) i diputat al Parlament de Catalunya. 

Quin paper ha de tenir el cooperativisme en el conjunt del sector agrari i agroalimentari?

Les cooperatives agroalimentàries tenen una gran importància econòmica a la Unió Europea, i especialment a Catalunya, tant en termes quantitatius com qualitatius i, pel seu protagonisme, són essencials per a la millora de la competitivitat de les empreses agràries dels seus socis.

La base social constitueix la força de les cooperatives i és el que els permet assumir una sèrie de responsabilitats per tal de facilitar un millor servei als associats. Per la seva òptima localització prop de la producció, esdevenen una eina ideal de prestació de serveis.

Catalunya, a diferència d’altres països de la Unió Europea, presenta una estructura agrària caracteritzada per petites empreses amb canals de comercialització poc desenvolupats. La principal dificultat del cooperativisme agrari català, i per a la indústria agroalimentària en general, és la seva atomització en moltes empreses de dimensió reduïda que no poden fer front als reptes que els hi planteja el mercat globalitzat.

El cooperativisme agrari ha demostrat la seva capacitat de resistència davant de la crisi econòmica. En els darrers cinc anys, el volum global de negoci s’ha mantingut estable. Podríem pensar que no hi ha hagut grans variacions, però els canvis han estat qualitatius: hi ha hagut una concentració del cooperativisme agrari que, juntament amb la creació de cooperatives de segon grau i una notable diversificació dels mercats de destí de les exportacions, ha permès mantenir el volum de negoci tot i el dur context de crisi econòmica viscuda.

Així doncs, el cooperativisme representa, i està cridat a representar en el futur, un paper important en el conjunt del sector agrari i agroalimentari: per la seva distribució en el territori, per la seva capacitat de concentració de la producció agrària, per la seva importància econòmica (més del 35% de la producció final agrària: 26% PFA ramadera i 51% PFA agrícola), per la contínua innovació dels seus processos de transformació i comercialització i per la presència dels seus productes arreu, des dels mercats de proximitat fins a l’exportació als països comunitaris i tercers.

El Departament d’Agricultura com impulsarà, en el si del Govern, el desenvolupament del Pla Marc del cooperativisme agrari?

El Pla Marc del cooperativisme agrari català 2015-2020 ha estat impulsat pel DARP des del seu inici fins a portar-lo a Govern per a la seva aprovació. Aquest acord està en mans de la seva aprovació pel proper nou Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla prioritza les actuacions que incrementen la dimensió econòmica de les cooperatives com a conseqüència de la seva concentració per processos de fusió. Així, es recolza la integració i concentració empresarial de les cooperatives, o com a mínim la seva capacitat de compartir processos, que permet afrontar els dos reptes més importants de la nostra agroindústria: la innovació i la internacionalització.

A la llum de les reflexions estratègiques resultat del treball de les cooperatives agràries cal modificar el règim d’ajuts actual tenint en compte el nou marc de les directrius comunitàries. Per això mateix, el DARP proposa en el Pla Marc la creació del Programa de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries que ha de ser l’instrument principal dels plans de treball d’aquest Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català.

La modificació d’aquest règim d’ajuts d’estat amb les noves bases reguladores ha de ser objecte de comunicació a la Comissió Europea de conformitat amb l’apartat tercer de l’article 108 del Tractat de funcionament de la UE i es preveu per al proper període 2016-2020.

Hi ha una veritable necessitat estructural i territorial de millorar la dimensió de les cooperatives catalanes per tal de crear una estructura òptima per a la gestió de l’oferta agrícola, afavorint la transformació i la comercialització de productes de qualitat. Així doncs, cal estimular i accelerar els processos d’integració de cooperatives per tal de reduir el cost econòmic i social i afavorir la cohesió socioeconòmica i territorial de Catalunya. En aquest sentit, l’esforç de concentració ha de ser constant. Per això, cal incentivar canvis notables en les estratègies empresarials i comercials, amb una actitud professional i positiva que sàpiga aprofitar les fortaleses del sistema cooperatiu.

L’escenari del nou PDR és complicat perquè determinades mesures presenten un dèficit pressupostari important. Quines solucions s’articularan?

Mentre la UE i la Generalitat de Catalunya incrementen el pressupost al Programa amb un 2% i un 11% respectivament, l’Estat espanyol redueix la seva aportació en un 75% en relació amb el període 2007-2013. Aquesta disminució tant dràstica evidencia que el Govern Espanyol menysté les necessitats de les zones rurals, posa en perill el seu manteniment i viabilitat futura. Per contra, el DARP, mentre encara s’estava negociant el PDR ja va apostar per treure convocatòria dels ajuts del CGE, que representen el 59% del pressupost del PDR, per tal que els agricultors poguessin sol·licitar les diferents línies d’ajut mitjançant la DUN 2015 i amb l’objectiu de donar continuïtat als ajuts del PDR 2007-2013 i no deixar cap any sense convocatòria d’ajuts.

Cal destacar que amb aquesta convocatòria es va posar en marxa ajuts per més de 80 M EUR, tenint en compte el pressupost programat per a cada mesura i comptant 6 convocatòries al llarg del nou PDR. En qualsevol cas, el DARP preveu alguns canvis en determinades mesures per tal d’intentar que les sol·licituds que es rebin estiguin més adaptades al pressupost existent per a cada convocatòria. Per altra banda, totes les convocatòries compten amb un criteris de priorització que anualment s’estudien amb la Federació de Cooperatives i les organitzacions agràries, per tal d’assegurar les inversions i actuacions més prioritàries.

El pròxim any es revisaran alguns dels acords d’aplicació de la PAC a Espanya. Com es posicionarà el DARP?

Efectivament, l’any 2015 ha sigut el primer any d’aplicació de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) 2015-2020. La Comissió Europea ja ha donat la possibilitat de realitzar una revisió a tots els estats membres, fent valoració i un anàlisi dels diferents ajuts abans d’1 d’agost del 2016 per la seva posterior aplicació al 2017. Catalunya té previst analitzar l’impacte del nou model d’ajuts, per tal de fer una proposta que compensi els desequilibris que s’hagin pogut produir entre diferents sectors. El nostre primer objectiu és analitzar les dades definitives respecte a l’assignació de drets que obtindrem durant el proper mes de desembre. A partir d’aquest resultat es començarà realitzar una proposta conjunta, considerant també l’impacte dels nous ajuts associats

Des del Departament estem molt atents a les propostes del MAGRAMA, i a les de la resta de Comunitats Autònomes per tal que no perjudiquin els interessos dels nostres agricultors i ramaders.