“Hem de produir arròs de qualitat respectant el medi ambient”

M. del Mar Català, IRTALA VEU DE L’EXPERT
amb M. del Mar Català i Forner

Maria del Mar Català és investigadora de l’IRTA a l’Estació Experimental de l’Ebre, on treballa en el conreu l’arròs des de fa 25 anys. També col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en diferents jornades tècniques d’aquest sector.

La formació dirigida als productors d’arròs és imprescindible?

Sí, perquè cal que els productors tinguin criteris per poder identificar i adaptar tots els avanços tecnològics que es van desenvolupant: nous productes, noves varietats, noves estratègies de conreu, etc. Cada vegada ens troben amb una major demanda d’assessorament, i això és un clar indicador de la mancança de formació.

Quins aspectes serien essencials en una formació adreçada als arrossers i tècnics productors d’arròs?

Hem de ser capaços de produir un arròs de qualitat tot respectant el medi ambient, on cada acció a realitzar s’ha de justificar. Per tant, els processos de producció haurien de ser estudiats, analitzats i qüestionats per decidir, en cada moment, l’estratègia més adient en funció de les condicions particulars que es donin.

També cal tenir en compte que, a les terres de l’Ebre, contràriament al que succeeix a altres indrets, no hi ha una tradició de demanda de tècnics assessors. Això ens indueix a una dependència important de les cases comercials i a què siguin els seus tècnics qui, a peu de camp, assessorin al productor.

Parla’ns dels darrers avanços en el conreu d’arròs…

Noves varietats, nous fertilitzants, noves eines de protecció de conreus i noves maneres de produir arròs minimitzant el impacte ambiental.  Una part molt important de productors estan al cas d’aquests avenços, però mai n’hi ha prou i seria molt bo que totes les entitats del territori s’impliquessin d’una manera molt més activa en difondre’ls.

Existeixen alternatives per frenar la plaga del cargol poma?

Pel que he vist a altres zones arrosseres del món on ha aparegut el cargol poma, la meva opinió és que allà on s’instal·la, s’hi queda. Per tant, hem de ser capaços de continuar cultivant arròs amb presencia de cargol poma i, per aconseguir-ho, hem de poder assolir uns nivells de plaga que no afectin a la productivitat.

També hem de tenir en compte que el nostre sistema de conreu maximitza els danys del cargol i, des de l’Estació Experimental de l’Ebre, s’hauria de treballar per desenvolupar estratègies de conreu que ens assegurin la supervivència del sector: manejos de sòl, d’aigua, del conreu i fitosanitaris s’haurien d’estudiar per tal de definir les millor estratègies de conreu segons cada explotació.

Quin futur veus per al sector de l’arròs?

Conrear l’arròs en un entorn de gran riquesa mediambiental té un valor afegit que ens ha d’assegurar la supervivència d’un sector de qualitat. Al mateix temps, però, comporta unes limitacions en el conreu que poden tenir un cost rellevant per al productor.

El repte és aconseguir que aquestes amenaces es converteixin en oportunitats, i està demostrat que el guany creix a les zones arrosseres on el sector inverteix en una millora continuada del seu sistema productiu.