Fins quan ens deixaran produir?

Fitosanitaris_Josep Ll. EscuerOPINIÓ
Josep Lluís Escuer Subministres FCAC

En aquests moments, la pagesia en general estem patint una situació que fa 20 anys no pensàvem arribaria mai. Ens trobem en uns moments difícils i si el sector no reacciona o les autoritats no responen estarem, a curt termini, en un carreró sense sortida.

Per una part, hem de sofrir la ineficàcia dels polítics espanyols, el Ministeri d’Agricultura (MAGRAMA), davant la inoperància del Registre de productes fitosanitaris. A banda d’haver reduït molt la quantitat de matèries autoritzades, fa més de 10 anys que algunes de les noves esperen l’aprovació en dependre de dos Ministeris, Agricultura i Sanitat, que es van passant la responsabilitat uns als altres. El resultat, Espanya és l’estat de la Unió Europea que tarda més a aprovar productes fitosanitaris.

Per a produir aliments amb garantia i qualitat i respectant el medi ambient, necessitem l’acompanyament de fitosanitaris”

Per altra part, cal assenyalar la responsabilitat de la Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària del MAGRAMA a l’hora d’aprovar autoritzacions excepcionals de fitosanitaris per a tractar conreus que, si no és així, amb aquesta formulació excepcional, no tenen cap alternativa amb garanties. El Ministeri argumenta que hi ha moltes matèries actives per a tractar gairebé totes les plagues. Malgrat pot ser cert sobre paper, en els cultius són nul·les perquè fa molts anys que s’apliquen i han sorgit resistències; és a dir, deixen de funcionar.

Sumat a la gravetat del tema descrit fins ara, s’hi afegeix la reducció, en pocs anys, del 75% de matèries actives dels productes més tòxics del mercat per temes mediambientals. Això comporta tenir menys productes per a tractar les malalties vegetals i fins i tot, alguns conreus no tenen cap producte per a fer-hi front.

Sí que és cert que hem fet un gran avanç en aspectes mediambientals, amb un bon assessorament tècnic en l’aplicació de tractaments perquè, fent-los en el moment oportú, es redueixen i augmenten l’eficàcia. També s’hi sumen els tractaments amb mesures alternatives com el trampeig, captures massives amb atraients, feromones, potenciació de depredadors naturals al fer menys tractaments químics, etc. Però, per a produir aliments amb garantia i qualitat i respectant el medi ambient, necessitem l’acompanyament de fitosanitaris.

Veiem com cada dia va en augment la proliferació de resistències a plagues d’insectes, fongs i males herbes com a conseqüència de no tenir, en la majoria de casos, cap o escasses matèries disponibles, sense possibilitat d’alternar productes i reforçant així les resistències.

Una situació especialment perversa és l’increment irracional d’exigències per a la venda en grans superfícies i cadenes de distribució, per damunt de les oficials en matèria sanitària”

Com a fructicultor pateixo les conseqüències en primera persona. La Monília per exemple, en presseguer, ha passat en tres anys d’un tipus a cinc diferents i s’ha multiplicat el problema enormement. En el cas de la Psil·la del perer, també ens trobem sense gairebé productes eficaços. L’Anàrsia ha proliferat moltíssim en els últims dos anys. La mosca de l’olivera presenta també greus problemes per combatre-la. Les males herbes dels cereals i l’arròs es troben en la mateixa situació.

Una situació especialment perversa és l’increment irracional d’exigències per a la venda en grans superfícies i cadenes de distribució, per damunt de les oficials en matèria sanitària, per a productes de la Unió Europea.

Són preceptives mesures extraordinàries a l’hora de produir aliments i les certificacions que han de complir els productors i elaboradors europeus són molt exigents. Un exemple; la imposició de què els aliments conreats no passin de tres matèries actives de fitosanitaris, un LMR (límit màxim de residus) fins a cinc vegades per davall del que l’autoritat sanitària considera apte per al consum humà, quan el consumidor el que valora és un producte alimentari amb garanties, com ja es produeix.

Tot el panorama descrit ens porta a un carreró sense sortida. Cal fer pinya tot el sector productiu junt amb els nostres tècnics, les autoritats polítiques, les organitzacions agràries i la societat en general per a donar un tomb a aquesta situació.

A curt termini serà impossible conrear al nostre territori per a alimentar la humanitat. S’està deixant sense recursos la possibilitat de produir aliments i alhora s’està criminalitzant injustament als pagesos de ser els contaminadors del planeta, quan la nostra missió mediambiental és conrear plantes, arbres i cultius que sempre contribueixen a la neteja de CO2 en la transformació per a fer oxigen que ens permet respirar i viure.

És cosa de tots implicar-nos en solucions equilibrades davant una urgència vital.