Final tempestuós per al PDR

OPINIÓ
Xavier Pié, responsable de Desenvolupament Rural FCAC

Estem vivint el final del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2007-2013 amb un cert neguit. Les dificultats financeres de la Generalitat de Catalunya s’han traduït en els últims temps en una reducció sensible dels fons per al PDR i a la pràctica, suposen que el sector agroalimentari disposarà de menys recursos per dur a terme diferents mesures. No s’ha perdut ni euro de Brussel·les però sí que hi haurà una retallada de 83 milions d’euros en relació amb la programació inicial, que xifrava la despesa pública total en més de 1.016 milions d’euros.

Si tenim en compte que aquesta disminució, superior al 8%, es distribuirà sobretot sobre al final del període d’execució, podem entendre perquè enguany serà un dels anys complicats per a les diferents línies d’ajut del PDR. I per descomptat que també aniran mal dades per al 2014.

Les dificultats financeres de la Generalitat de Catalunya s’han traduït en els últims temps en una reducció sensible dels fons per al PDR i a la pràctica, suposen que el sector agroalimentari disposarà de menys recursos per dur a terme diferents mesures”

Els ajuts de modernització de les explotacions, el que tots coneixem com a Plans de Millora, són una eina fonamental per a reforçar la competitivitat dels productors. Una eina que, sincronitzada amb l’interès general de la cooperativa, pot ajudar-nos a fer molta feina per al nostre futur.

El primer neguit ens l’ha donat la convocatòria d’enguany del Contracte Global d’Explotació en especial pel que fa a aquests ajuts de modernització. Ha sofert canvis durant el procés de tramitació, diverses limitacions quant a les mesures subvencionables i una gran rumorologia sobre el pressupost disponible… tot plegat, unit a la incertesa que implicava que les resolucions de 2012 encara no haguessin arribat als seus destinataris.

Podem entendre el perquè d’aquesta conjuntura però no les conseqüències negatives que suposa, a nivell pràctic, per a moltes de les nostres explotacions. Segurament es parteix d’una programació inicial del PDR que infravalorava l’interès i les prioritats necessàries de determinades mesures. Perquè no és lògic que algunes sobrepassin amb escreix el 100% d’execució i d’altres no arribin ni al 25%.

Ens preocupa enguany i l’any que ve, perquè seria trist que Brussel·les permetés un any de pròrroga de les mesures actuals i després no tinguéssim diners per convocar cap mesura.

I ja hem de començar a pensar com construïm el nou PDR. Perquè el futur ha de ser clarament diferent. Tindrem moltes oportunitats per anar desgranant el nostre plantejament. Però el que està clar és que hem de buscar en el conjunt i, en les mesures Leader en particular, eficàcia en la gestió del diner públic, reducció de la burocràcia i foment de la productivitat. Si no, no anirem bé.