“Estem al mercat amb marques pròpies”

Miquel FàbregasELS NOSTRES CAPS DE BRANCA
Miquel Fàbregas, arròs

President de la Càmara Arrossera del Montsià, Miquel Fàbregas és cap de branca d’arròs i responsable territorial de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya a les Terres de l’Ebre. En l’àmbit més empresarial, és vicepresident de la Càmara del Comerç de Tortosa i participa a la sectorial Agroalimentària de PIMEC. Per la seva vinculació amb el sector, també és president de Prodelta, l’Associació de Productors Agraris del Delta de l’Ebre.

Per tercer any, les cooperatives arrosseres participeu en el projecte Ecolaboration de Nespresso. Quina valoració en feu?

Nespresso té un acord amb la Federació per aconseguir que el marro de les càpsules de cafè actuï com a compost i que els pagesos l’apliquem com adob per al conreu de l’arròs. El producte que s’obté es dóna a la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments.

És un projecte que encaixa perfectament en el vessant de responsabilitat social empresarial de les cooperatives i nosaltres ho assumim com un repte, com un projecte global. Estem molt satisfets de poder contribuir a la donació d’aliments i encara més fer-ho en col·laboració amb una empresa sòlida i compromesa com Nespresso.

Quina valoració feu d’aquesta campanya?

La campanya va començar molt malament, amb una primavera de condicions meteorològiques molt adverses. Afortunadament, les condicions que es van donar els últims dos mesos eren favorables i podem parlar d’una campanya d’arròs molt bona, tant en quantitat com en qualitat.

Què és el cargol poma i com afecta als productors d’arròs?

El cargol poma és un mol·lusc que té origen a Sudamèrica i que, des d’allí, s’ha escampat pel sud-est asiàtic fins al Japó i fa uns quatre anys va entrar al delta de l’Ebre. És una plaga amb una capacitat invasora de primera magnitud, que s’aclimata amb molta facilitat a les condicions de l’entorn i s’expandeix molt ràpidament.

Els efectes sobre la collita són devastadors, perquè el cargol poma es recupera del període d’hibernació just quan l’arròs està naixent i se’l menja, de manera que el productor es queda sense collita.

Es pot fer alguna cosa, davant d’aquesta plaga?

S’estan implementant mesures per eradicar el cargol poma, com assecar els camps o negar-los d’aigua salada, però són molt costoses a nivell econòmic. Al damunt de tenir menys producció per la plaga, augmenten les despeses.

Per aquest motiu, demanem a totes les Administracions que s’impliquin i que treballem plegats per controlar aquesta espècie invasiva ja que, si no hi posem remei, el delta de l’Ebre podria esdevenir la porta d’entrada del cargol poma a la resta de l’Estat i d’Europa.

Com plantejaries el futur de les agroambientals en l’arròs?

Amb l’experiència que tenim dels programes d’agroambientals que s’han anat aplicant i arran de l’aparició del cargol poma, penso que una inundació tan extensa dels camps com es fa ara no és viable i que caldria implementar mesures agroambientals que siguin positives per al medi ambient al temps que fàcilment aplicables i que no suposin un encariment de l’arròs.

A les cooperatives de la zona, com us afecta la plataforma Castor?

La plataforma Castor es va fer amb l’oposició del territori i de l’Administració catalana perquè temíem les conseqüències que podria comportar utilitzar un antic pou de petroli com a dipòsit gas natural, a banda dels dubtes sobre l’elevat cost econòmic d’aquest projecte.

A les Terres de l’Ebre estem preocupats pels terratrèmols, perquè encara que la majoria han estat d’intensitat baixa, en poc temps, n’hi ha hagut vuit per damunt de 3,5 a la escala Richter. Com a cooperatives, ens preocupa la població civil en primer lloc, però també com pot afectar a les estructures empresarials que tenim al territori.

Malgrat tot, com veus el futur del sector?

Les cooperatives arrosseres estem al mercat amb marques pròpies. Els condicionants són complicats, però som optimistes perquè estem treballant amb un producte de qualitat i un bon posicionament.