“Esperem que la restauració ofereixi oli de Catalunya”

Joan Segura, responsable d'oli d'oliva FCACELS NOSTRES CAPS DE BRANCA
Joan Segura, oli d’oliva

President de la DOP Les Garrigues i un històric de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Joan Segura és cap de branca oli d’oliva, vicepresident i responsable territorial a les comarques de Lleida d’aquesta organització. A més, Joan Segura presideix les denominacions d’origen d’oli a nivell estatal i forma part dels òrgans de govern de la Interprofessional de l’Oli i el Consell Català de Producció Integrada. Al poble, forma part del Consell Rector de la cooperativa de Maials, que ha presidit durant 21 anys.

 

L’1 de març, desapareixeran les setrilleres de les taules dels restaurants. Les cooperatives d’oli, com valoreu aquesta mesura?

Aquesta és una reivindicació històrica del sector, perquè l’oli d’oliva és un producte molt vulnerable. Amb l’oli s’han fet moltes mescles i, per això, creiem que aquesta mesura és bàsica per al consumidor, que té dret a saber quin producte li estan oferint i encara més, a poder triar què prefereix.

Per a les cooperatives també és un pas important, com el que es va fer fa anys a països productors com Itàlia i Portugal que van decidir protegir el seu producte. Esperem que, ara, els restauradors catalans apostin per posar oli de Catalunya damunt la taula.

Però aquesta mesura pot repercutir en un augment de vendes?

Sí. Però no vendes de cara a la restauració, sinó que podem augmentar les vendes al consumidor final. El món de la restauració és un gran aparador i les taules dels restaurants poden esdevenir el lloc on els consumidors s’apropin al sector de l’oli d’oliva català, a la qualitat del nostre producte i a les peculiaritats de les diferents zones i denominacions d’origen. I és que abans de comprar, les coses s’han de tastar. La major part de les vendes d’oli català, a dia d’avui, s’aconsegueixen mitjançant les fires i els tastos.

Quin sobrecost suposarà per als restauradors?

La diferència entre oferir un producte natural i sense cap tractament com és l’oli d’oliva verge extra i un oli de gira-sol és de 0,04 cèntims d’euro per menú. Una ampolla d’un quart de litre d’oli d’oliva de qualitat màxima pot costar 1,85 euros, mentre que la mateixa ampolla d’oli de gira-sol tindria un preu d’1,45 euros. Amb aquesta ampolla, s’amaneixen 20 amanides completes.

El cost de l’envasat és uns cèntims superior per menú al que té reomplir les setrilleres… però si els restauradors tenen en compte que les setrilleres també suposen uns costos de manteniment i neteja, en realitat aquest increment és pràcticament inexistent.

Mesures com aquesta tenen la finalitat de donar suport a un sector estratègic que està amenaçat per la caiguda dels preus…

La globalització ha portat els productes agraris a punts insostenibles per la concentració de la demanda. En concret, en el sector de l’oli tenim un problema i és que fem un producte natural, però que es ven a preus molt baixos perquè a Espanya volem guanyar mercat per preu i no per qualitat. Això fa que es banalitzi el producte i ens arrastra a tots els productors que volem treballar qualitat. Quant de temps aguantarem fent qualitat?

Precisament, la distribució sovint fa ofertes que situen l’oli verge al llindar del cost de producció. Com us afecta?

És un problema important. Les grans superfícies compren el producte pensant en el preu de venda al públic i, com que aquest preu és tan baix, acaba resultant que el que es paga al productor està per sota del cost d’elaborar i envasar. Per això, el sector de l’oli català intentem arribar al consumidor directament, perquè no tenim volum suficient perquè ens sigui rendible entrar a la distribució.

Ajuntar el sector per arribar a la gran distribució és el que fa una cooperativa d’Andalusia, que aplega un volum que equival a tota la producció que fem a Catalunya. Però seria viable ajuntar tot l’oli català en una única marca i quin cost tindria això? Potser acabaríem reduint les vendes, perquè perdríem el consumidor que busca la diferenciació, les denominacions d’origen…

Quins reptes té el sector?

Aconseguir que el consumidor aposti per la qualitat, pel producte de casa. Hi ha una dita que diu “compra a casa, ven a casa i faràs casa”. Això és el que fan els italians, els francesos, els navarresos… però els catalans, no. Els catalans apostem pel més barat.