“És dur, però gratificant”

GENT&TERRITORI
Esteve Grau, Cooperativa Agrària del Vallès

esteve-grau_cooperativa-agraria-del-valles

“Vinc de família de pagesos. Els meus pares i els meus avis ho eren. Vaig tenir la sort de poder estudiar i sóc enginyer agrònom. Però la terra és la terra… i tira molt”. Esteve Grau (la Roca del Vallès, 1972) és soci de la Cooperativa Agrària del Vallès i defensor de la “cultura de camp”, de la curiositat, d’intentar aprendre cada dia.

“En acabar la meva formació a Lleida, vaig decidir continuar a l’empresa familiar. A casa, portem una explotació de 25 hectàrees on fem una mica de tot. Vam valorar que podíem tenir un futur esperançador i m’hi vaig llençar de cap”.

S’oblida que els nostres camps són petits paisatges i que, gràcies a nosaltres, l’entorn es manté cuidat”.

Tot i aquesta decisió, no és fàcil perquè “al Vallès, de vegades tenim la sensació d’estar resistint mentre puguem sobreviure a la pressió urbanística i industrial. S’oblida que els nostres camps són petits paisatges i que, gràcies a nosaltres, l’entorn es manté cuidat”.

L’agricultura es basa en un mosaic de camps petits i té un perfil topogràfic que permet aprofitar els turons no massa alts com a terres de conreu. “Aquí aprofitem tots els trossets. Hi ha camps minúsculs”. El conreu és de secà, amb una mica de regadiu en algunes zones i amb molta oscil·lació tèrmica entre el matí i el migdia. “Hem de fer cultius que s’adaptin al nostre clima i per això, conreus sensibles com el blat de moro i la mongeta del ganxet s’han de sembrar en el període lliure de gelades”.

“Hi ha referències històriques que situen el conreu de la mongeta a principi del segle XIX. El meu pare en fa des dels anys seixanta”.

L’Esteve explica que “hi ha referències històriques que situen el conreu de la mongeta a principi del segle XIX. El meu pare en fa des dels anys seixanta. És molt bona perquè es desfà a la boca i no té pell… Per això és molt agraïda a la cuina i es considera una de les millors del món. Ara estem introduint també la mongeta de la neu, una varietat recuperada fa un parell d’anys”.

La mongeta del ganxet, però, no és un cultiu fàcil i té un cost elevat perquè vol molta implicació. Cal posar canyes per entutorar la planta i que el fruit no toqui a terra i després de collir, trillar les mongetes amb una màquina especial i classificar-les per seleccionar les millors. “Per això no podem competir per preu, només per la qualitat”.

En aquest procés, el soci compta amb el suport de la cooperativa, que ha incorporat una seleccionadora de llegums digital que permet triar la mongeta del ganxet mitjançant càmeres i segons diferents paràmetres, com la forma del llegum.

“La meva relació amb la cooperativa l’entenc com una ajuda mútua” i argumenta: “Tal com van els temps, entre molts sempre farem més força que un de sol. A la llarga, anar per lliure no té futur”.

“Saber que ets capaç d’aconseguir collir aliments en un camp que abans era erm, això és una satisfacció que no té preu”.

I és que la feina de pagès “és gratificant, però dura. T’ha d’agradar molt perquè el fet de plantar no et garanteix collir: vol molta dedicació, moltes hores i depens de factors com la climatologia que no pots controlar. Ara bé… saber que ets capaç d’aconseguir collir aliments en un camp que abans era erm, això és una satisfacció que no té preu”.