“Entrar a la junta semblava pujar a l’Everest”

GENT I TERRITORI
Antònia Aguiló
Agrícola Sant Josep de Bot

“Sóc nascuda en una casa de pagesos i tot i que teníem bodega i molí, en la meva joventut vaig viure molt poc la pagesia. A més, per aquella època la nostra família no formava part de la cooperativa. Va ser quan em vaig casar que m’hi vaig començar a dedicar, ajuntant la dot dels meus pares i les terres del meu home”. Així es presenta Antònia Aguiló (Bot, 1964), la primera dona que ha entrat a la junta rectora de la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot.

Encara que al poble de Bot hi ha moltes dones que són sòcies de la cooperativa, fins ara no n’hi havia cap al consell rector. “Penso que podem aportar una altra mirada, però jo no em sento ni home ni dona. Em sento una persona més. Sí que reconec que ha estat trencador i de fet, sóc la primera dona de la Terra Alta que entra en una junta. Fins fa poc això podia semblar molt complicat, gairebé com pujar a l’Everest, però sempre hi ha un primer dia i tot ha anat amb normalitat”.

Penso que totes les persones sòcies haurien de ser membres de la junta almenys una vegada a la vida. Ara entenc molt millor el funcionament de la cooperativa.”

I continua: “Penso que totes les persones sòcies haurien de ser membres de la junta almenys una vegada a la vida. Ara entenc molt millor el funcionament de la cooperativa. Prendre decisions no és fàcil perquè, encara que siguin raonades, mai van bé a tothom i després cal ser conseqüent”.

L’Antònia i en José Ramón conreen 5 hectàrees de vinya de les varietats garnatxa blanca, garnatxa negra i syrah. En menor proporció, també cultiven l’ametller i l’olivera.

“No podem viure només de la terra i ara combinem la feina al camp amb un allotjament rural a Bot. No parem de treballar per millorar la renda que percep el productor i espero que algun dia haguem canviat prou aquest tema perquè el jovent s’hi quedi i hi hagi un bon relleu generacional”.

Durant la temporada de més feina al camp, tots els membres de la família acostumaven a treballar en equip, però aquest relleu està complicat. “Els nostres fills ho saben fer tot: podar, veremar, esporgar… i fins i tot han tocat l’aixada, però ara s’han fet grans i aquest any serà el primer que ens haurem d’espavilar nosaltres sols. La sort que tenim és que anem els dos a l’una”.

l pas del temps ha anat canviant l’Antònia. “Cada vegada m’agrada més la pagesia. M’ho miro amb uns altres ulls que quan era joveneta. Quan passejo per la vinya i veig créixer el fruit és un moment de gaudi personal… i ets sents reconfortat quan tens el Massís dels Ports al davant. Destaco els diferents colors de cada estació de l’any, el roig de l’argila a la tardor fins a la combinació de verd i el blanc dels ametllers florits a la primavera. Estic enamorada de la terra”.

M’agrada col·laborar en tot el que pugui i penso que hem de tenir més visió global i de comarca i deixar-nos de menudeses de poble”.

Aquesta passió és la que fa que l’Antònia sigui coneguda a la comarca per la seva implicació a diverses associacions. “M’agrada col·laborar en tot el que pugui i penso que hem de tenir més visió global i de comarca i deixar-nos de menudeses de poble”.

I és que l’Antònia ho té clar: “Si volem que els nostres fills es puguin quedar a casa hem de treballar a llarg termini, fent les coses més sostenibles qualitativament parlant i amb comunitat. També necessitem serveis bàsics que s’estan reduint. A les escoles cada vegada hi ha menys xiquets i no sabem què passarà quan la nostra metgessa es jubili. És el peix que es mossega la cua. Necessitem atraure gent al territori, que vinguin i puguin viure aquí”.

Malgrat tot, quan mira al futur ho fa “esperançada” i argumenta que “la cooperativa Agrícola Sant Josep porta bon camí i això ens pot ajudar. És l’empresa que dóna més llocs de treball i sort en tenim que ens proporcioni serveis com la secció de crèdit”.

A més, a la Terra Alta hi ha moments que no tenen preu. “Quan estàs cansat físicament o les coses no acaben de rodar bé: aixeques la vista, mires el teu entorn… i respires!”