“Enfortir els consells rectors, la participació dels socis i el relleu generacional”

 ENTREVISTA 
Chakir el Homrani Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya

Quines són les prioritats de la Conselleria de Treball per al cooperativisme agrari?

Des de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies tenim molt clar que una de les nostres prioritats és el cooperativisme i l’economia social i, dintre d’aquests, hem de tenir sempre en compte l’importantíssim paper del cooperativisme agrari, que representa un total de 416 cooperatives de les més de 4.200 cooperatives que hi ha registrades al país.

Si parlem de prioritats, són les acordades amb el propi sector i que són l’enfortiment dels consells rectors i la participació dels socis, així com el suport al relleu generacional en les cooperatives. Sou les pròpies cooperatives agràries que teniu molt clar que precisament aquest darrer és un dels reptes més importants al qual heu de fer front.

Quines mesures es contemplen per fer front als reptes?

El primer element que hem de situar és que nosaltres analitzem i treballem a l’entorn de tot el cooperativisme i tota l’economia social. I en aquests àmbits hem estat treballant en dos mesures molt concretes: per un costat, tot allò que va lligat a la Xarxa d’Ateneus Cooperatius i que és una manera de garantir la capil·laritat territorial del cooperativisme; segurament és l’aspecte que té més ressò en el cooperativisme agrari. I per un altra banda, el programa Singulars amb el qual volem enfortir les propostes de cooperatives ja constituïdes i entomar nous reptes empresarials de creixement i consolidació.

També hem de tenir en compte que vosaltres, les cooperatives agràries, teniu una part molt important d’interlocució directa amb el Departament d’Agricultura i pel que em consta és una interlocució molt constructiva i positiva.

A partir d’aquí, tenim molt clar que el paper de la FCAC és d’interlocutor, de concertació. Sou un actor imprescindible en tota l’estratègia cooperativista a Catalunya.

Però els objectius que persegueixen els Ateneus Cooperatius no acaben de respondre a les necessitats de les cooperatives agràries…

La potencialitat de la intercooperació entre cooperatives de consum, treball i agràries és un exemple molt clar de com podem generar sinergies i aprofitar-les per al creixement d’aquestes entitats.

Els objectius dels Ateneus cooperatius van lligats a tres aspectes: xarxa i capil·laritat al territori, increment del cooperativisme i generació de sinergies d’intercooperació entre cooperatives.

És veritat que ara mateix les cooperatives agràries tenen una prioritat més vinculada al creixement i a l’especialització empresarial, però crec que entre tots i totes hem de trobar de quina manera el cooperativisme agrari s’incorpora dins del teixit dels Ateneus cooperatius. I crec que això ho hem de saber fer conjuntament.

La potencialitat de la intercooperació entre cooperatives de consum, treball i agràries és un exemple molt clar de com podem generar sinergies i aprofitar-les per al creixement d’aquestes entitats. El cooperativisme agrari ha de ser present –i aquesta és la nostra voluntat– en els Ateneus cooperatius i entre tots hem de trobar aquest encaix, tant des dels ateneus cap al cooperativisme agrari com també des del cooperativisme agrari cap als ateneus. Necessitem xarxa territorial i fer visible que l’economia social i el cooperativisme són una economia de futur i un projecte alternatiu per al creixement econòmic d’aquest país.

El relleu generacional al camp –liderem el relleu.coop– i l’arribada dels productes cooperatius al consumidor –agrobotigues.cat– són àmbits que la FCAC ha treballat com a projectes Singulars. Quina valoració se’n fa?

Aquest és un clar exemple de com, quan treballem conjuntament i tenim clar quin és l’objectiu, quina és la diagnosi i de quina manera hem de portar a terme l’estratègia, podem fer grans projectes. Nosaltres, com a Departament, estem molt contents i pensem que és un bon exemple d’enfortiment de la relació amb el cooperativisme agrari. I el que és més important: de com donem resposta als principals reptes que té. Hem de continuar treballant en aquest camí.

En l’àmbit de formació, la Federació ha sol·licitat una modificació del sistema de bonificació perquè les cooperatives puguin aprofitar millor els recursos. Creu que serà possible?

Compartim la necessitats de transformar el sistema de bonificació per tal que sigui més eficient i doni resposta tant al teixit cooperatiu com a les petites empreses del país. Hi ha àmbits que no recauen competencialment en la Generalitat, però això no és ni ha de ser una excusa per deixar d’utilitzar totes les eines que tenim al nostre abast. Tot i les limitacions que té el sistema de bonificació estatal, compartim amb la FCAC i creiem necessària aquesta transformació.

Agilitzar la digitalització del Registre de Cooperatives és una de les assignatures pendents d’anteriors legislatures. Existeix una previsió per activar aquesta eina?

Des del 2010 els documents que entren al Registre General de Cooperatives de Catalunya han estat digitalitzats. Això no obstant, ara cal fer l’anomenada “digitalització segura” en la forma que exigeix la Llei 39/2015, articles 16 i 27, mitjançant codis segurs de verificació. Pel que fa a aquesta forma digitalització, està programat que durant aquest any es pugui fer la definició dels requeriments necessaris per dur-la a terme.

Per altra banda, i amb l’objectiu d’agilitzar la relació del sector amb l’Administració, des del Registre General de Cooperatives també s’està avançant en el procés de tramitació telemàtica. Actualment, tots els tràmits relatius a la reserva de denominació social, les sol·licituds relatives a la publicitat registral es fan mitjançant tramitació electrònica.

Així mateix, enguany està prevista la implementació de la legalització telemàtica dels llibres socials de les cooperatives. També s’ha definit el funcional tècnic que ha de permetre la tramitació telemàtica del dipòsit de comptes anuals de les cooperatives  i l’explotació de les principals dades econòmiques dels documents comptables.

Des del 2016, a diferència d’anteriors Governs, el Departament preveiem un pressupost anual de 100.000€ per a la millora del Registre. Nosaltres continuarem en aquesta línia.

Al febrer, es va iniciar el debat per a la nova Llei de l’economia social. Què pot aportar al sector?

Cal regular i cal una bona llei a l’entorn de l’economia social. Per nosaltres, és un dels nostres objectius. Hem iniciat tot el debat sobre les bases de la llei de forma paral·lela: per un costat amb el teixit d’economia social i per l’altre, des del Departament. I ho hem fet així amb l’acord que, quan fem el primer procés de reflexió, començarem a posar en comú tots els elements.

Crec que tots som conscients que el que ens cal és definir i consolidar quines són les característiques imprescindibles per a les organitzacions de l’economia social. I el que cal, també, és que l’economia social sigui veritablement una alternativa en un model econòmic centrat en la persona.

Ens en sortirem i tindrem una bona Llei d’Economia Social sempre i quan estigui ben consensuada amb tots els sectors. I en aquest sentit, és molt important aconseguir una visió consensuada de les cinc organitzacions impulsores de l’AESCAT: la Taula del Tercer Sector, la Confederació Empresarial del Tercer Sector, la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya. Entre tots hem d’aconseguir generar aquesta regularització i el que és més important, gràcies a aquesta regularització fer créixer el sector.