Els perills del lliure comerç amb Estats Units

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, en les seves sigles en anglès) pot esdevenir el major acord comercial entre els Estats Units i la Unió Europea de la història. Són molts els interessos en joc i segurament encara no estan totes les cartes damunt la taula.

Els Estats Units representen el primer mercat per als productes agroalimentaris europeus, a on destinem un 15%  de l’exportació. Importem matèries primeres (ametlles, soja i tortós) i hi exportem productes elaborats de valor afegit com vi, cervesa i begudes espirituoses. Europa presenta un balanç comercial favorable, amb un superàvit de 7 bilions d’euros.

Que els Estats Units siguin el primer mercat exterior de la Unió Europea, i un dels més interessants, no és sinònim que un eventual acord hagi de reportar grans beneficis addicionals. Actualment un 50% de les exportacions europees als Estats Units es realitzen a aranzel zero i la resta no tenen drets d’importació elevats.

El TTIP ofereix un equilibri desfavorable per a la Unió Europea, amb enormes incògnites i noves opcions de negoci limitades

Una expectativa molt diferent és, en canvi, la del sector agrari dels Estats Units. Els aranzels d’accés a Europa per a molts productes (boví, porcí, aus, llet i arròs) sí que són elevats i, per aquest motiu, una possible reducció o eliminació podria implicar un gran avantatge competitiu.

El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca, avança que “la mateixa Comissió Europea ha reconegut que l’impacte agroalimentari del TTIP probablement seria a favor dels Estats Units. L’acord obre moltes incògnites i les noves opcions de negoci són limitades. És lamentable que, davant d’aquesta situació, Brussel·les no ens hagi ofert una certa anàlisi d’impacte agroalimentari. No és exagerat afirmar que el nou acord podria comportar la desaparició d’algun sector productiu a escala europea”.

En aquest sentit, al novembre de l’any passat, el Departament d’Agricultura dels Estats Units va publicar un informe sobre l’impacte del nou tractat per a la seva producció. Més enllà de la disparitat d’opinions que ha generat, l’informe posa de manifest els interessos nord-americans en la negociació agrària i que els seus objectius d’exportació se centrarien en els sectors boví, avícola, lacti, porcí i fins i tot, arròs.

Brussel·les no ha reaccionat, malgrat que el nou tractat podria comportar la desaparició d’algun sector productiu a escala europea

Arribats en aquest punt, hem de remarcar que els diferents models d’agricultura dels Estats Units i Europa són un element inherent de conflicte entre els dos costats de l’Atlàntic. Als Estats Units es permet l’ús d’hormones de creixement en boví, determinats tractaments contra patògens de la carn, innovacions biotecnològiques o límits màxims de residus que són il·legals en el nostre entorn.

Ramon Sarroca, argumenta que “a la pràctica, s’estan interpretant com a mesures no aranzelàries que frenen el comerç i que amb el nou acord es proposa homologar. Aquest fet atemptaria directament contra el nostre sistema productiu i implicaria, per tant, una competència deslleial”.

En qualsevol cas, “si el resultat menys dolent al qual aspira la Comissió Europea és salvar els mobles en els sectors sensibles mitjançant l’establiment d’unes quotes màximes d’importació a aranzel zero, hem d’estar molt atents a la negociació perquè es pot protegir o enfonsar directament una determinada producció”, conclou Sarroca.