“El veto rus és una catàstrofe i no remuntem”

Els nostres caps de branca_Josep M. SansELS NOSTRES CAPS DE BRANCA
Josep M. Sans, fruita

Soci de la Cooperativa Camp d’Alcarràs “de tota la vida”, Josep Maria Sans va entrar a la junta rectora al 2010 i acaba de renovar, per un mandat de quatre anys, la seva responsabilitat al capdavant del grup de fruita de la cooperativa. A més, forma part del consell rector de Fruits de Ponent i presideix el grup de treball de fruita de llavor a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya.

Immers en una munió de reunions i trobades, Sans avança que, “després d’un estiu molt dur, les coses no milloren i tant els productors com les cooperatives necessitem solucions que ens permetin continuar endavant”.

Quina és la situació del sector de fruita?

Portem uns mesos molt complicats. Vam començar la campanya de fruita de pinyol amb preus una mica més baixos que l’any passat, encara que raonables. De seguida, però, se’ns van començar a ajuntar les varietats, es va produir un excés d’oferta en el mercat i les temperatures no acompanyaven. Els preus van caure ràpidament a tota Europa i, tot just quan semblava que Rússia començava a comprar i ens recuperàvem, va arribar el veto.

L’embargament de Rússia ha estat una catàstrofe que encara no hem remuntat.

La fruita de llavor, també s’ha vist afectada?

Sí. La fruita de llavor està, ara mateix, igual que estava la fruita de pinyol a l’estiu. Tenim un excés d’oferta perquè tot el producte que abans anava a Rússia, ara es queda aquí. Els preus són insostenibles.

Què caldria fer?

Des de Catalunya, estem plantejant a la Unió Europea que canviï la normativa de retirades. Les mesures europees de control de mercats no funcionen i les solucions que es plantegen no són suficients per a un mercat en crisi.

Nosaltres proposem que les retirades s’apliquin automàticament un pic se superi el llindar del preu de cost i així, el pagès almenys podria cobrir les seves despeses de producció.

Quina és la resposta de Brussel·les?

La Comissió Europea manté que s’han aplicat les mesures correctament. Per això, a nivell de tot el sector i amb una participació molt activa de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya en el procés, estem valorant la possibilitat de presentar una demanda a Europa perquè s’ha actuat tard, perquè les mesures de crisi no funcionen i perquè no es pot córrer el risc d’enfonsar tot un sector productor per una decisió política.

Però la Unió Europea denuncia que hi ha massa producció…

Si això fos així, jo penso que no podríem vendre tota la fruita. En canvi, els productors, les cooperatives acabem venent tota la producció que fem. El problema és que la venem a preus ruïnosos.

Probablement la cadena no està prou ben estructurada per tal que tots els que hi participem puguem obtenir un preu just i adequat a la nostra feina.

Es podrien fer més campanyes de promoció per incentivar el consum?

La promoció seria també una mesura interessant sempre que es mantingués durant tot l’any i no estigués vinculada als fons operatius, ja que es fan dependre massa accions d’aquests fons cofinançats i finalment no hi ha pressupost per a tot.

Com veu el futur?

L’ànim del productor està pel terra, perquè no aconseguim cobrir el preu de cost. Els productors que estem agrupats en cooperatives intenten ser més forts per poder negociar preus, però necessitem eines viables i urgents. No sóc pessimista, però si no trobem solucions a curt termini no podrem garantir la continuïtat del sector.