El potencial vitícola, creix o minva?

El règim de drets de plantació de la vinya es va substituir, a principi de 2016, per un sistema d’autoritzacions que ha modificat la composició del potencial vitícola. La situació resultant és un ball de dades i, mentre el Ministeri continua autoritzant noves plantacions, a la pràctica es dóna una davallada progressiva de la superfície.

A 31 de juliol de 2018, el potencial de producció vitícola a l’Estat espanyol era de a 993.262 hectàrees i el Ministeri d’Agricultura preveia donar noves autoritzacions per a 4.747,50 hectàrees, el 0,5% de la superfície actual. Aquest potencial productiu era, però, un 0,3% -2.832 hectàrees- inferior respecte de l’any anterior.

En aquest sentit, Joan Josep Raventós, responsable de vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, explica que “només el 96% del potencial de producció de vi a Espanya correspon a superfície plantada de vinya; la resta es reparteixen en un 1,5% drets de plantació que encara no han estat convertits en autoritzacions i un 2,5% les autoritzacions de plantació concedides i no exercides”.

A Catalunya, la tendència és la mateixa però, fins i tot, encara més pronunciada: en l’últim any, el potencial vitícola ha disminuït un 3,12% i la superfície conreada ha baixat fins a les 57.442 hectàrees.

En la mateixa línia de contradiccions, l’única denominació d’origen que ha expressat taxativament que no vol créixer, la DO Cava, és l’única a la qual el Ministeri, un any més, no ha escoltat i li ha autoritzat un creixement del 1% en forma de reconversions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *