El porcí sota la línia de l’euro

Ramon Armengol, cap de branca de ramaderia i llet de la FCACOPINIÓ
Ramon Armengol, ramaderia FCAC

Les mobilitzacions ramaderes d’inicis de setembre a Brussel·les ja ens van posar en alerta, preveient una tendència a la baixa del preu del porcí amb l’objectiu d’igualar-nos amb les cotitzacions més baixes del nord. Tot i així, les successives retallades han suposat passar, en deu setmanes, del top de les cotitzacions europees als últims llocs. Per a un sector que es mou en uns estretíssims marges, això suposa passar de guanyar poc a perdre molt, patint preus per sota el llindar psicològic de l’euro/quilo.

Cercant raons per a aquest descens, trobem una oferta abundant en tots els estats membres mentre el mercat rus, on es dirigien més de 740.000 tones, segueix tancat sense que una inoperant Comissió Europea faci res per posar-hi remei. Mentrestant, altres mercats com el brasiler consoliden els seus enviaments a Rússia.

En deu setmanes, hem passat del top de les cotitzacions europees als últims llocs

Encara que la nostra indústria càrnia ha sabut trobar alternatives i s’exporta a bon ritme cap a altres països, principalment asiàtics, hi continua havent dificultats per vendre carn, ja que no tots han trobat mercats alternatius. Tenim un excés d’oferta que s’acumula en el mercat comunitari i pressiona a la baixa els preus, allunyant la idea d’una possible recuperació a curt termini.

És imprescindible explicar als mercats exteriors la superioritat del sistema de producció porcina europeu, el més exigent del món

Un altre factor que ha afectat el mercat és la sortida de la major part de la carn de porcí que va ser immobilitzada la passada primavera a través de l’emmagatzematge privat. Això ens fa qüestionar-nos aquesta mesura, que serà de nou aplicada a principi d’any però amb canvis, per evitar una nova inundació de producte al mercat intern en finalitzar el període d’estocatge.

I nosaltres, què podem fer?

Una fortalesa del nostre sector és, sens dubte, disposar d’una interprofessional activa. Les cooperatives tenim una bona representació a Interporc, des d’on se centren esforços en la innovació, la internacionalització i la promoció interna.

La forta dependència de les exportacions fa que sigui imprescindible transmetre a l’exterior la superioritat del sistema productiu europeu, el més exigent del món.

Alhora, la promoció recorda les bondats nutritives i gastronòmiques de la carn de porc, contrarestant falsos mites als que no ajuden informacions com el controvertit comunicat de la OMS sobre els perills per a la salut derivats del consum de la carn vermella, tan qüestionat que l’organització va haver de sortir al pas amb una nota d’aclariments.

Si alguna lectura en positiu en podem extreure de tot plegat és que la crisi ha de fer reflexionar, a sector i Administració, davant l’actual ritme de creixement de la cabana porcina i el model productiu que pretenem assolir. Fins ara les cooperatives hem demostrat ser un exemple de creixement sostenible amb explotacions lligades al territori, allà on s’hi vincula tot el procés productiu: des de l’alimentació, la cria i l’engreix, arribant en alguns casos directament al consumidor.

Sens dubte en aquest context, hi haurà canvis importants en el mapa de la producció càrnia tant a casa nostra com a nivell europeu. Malgrat la forta demanda de la Xina, no podem restar immòbils a l’espera que la situació millori perquè, com diuen, “quan l’ós ens persegueix, no és tan important ser el primer com no quedar el darrer”.