“El Pla de suport és necessari”

ENTREVISTA
Lluís Grogués Vi FCAC

Lluis Grogues

“Treballar pel món del vi”. Aquest és l’objectiu de Lluís Grogués (Tarragona, 1968), que té una explotació de vinya a Vila-rodona i és vicepresident del celler cooperatiu d’aquest municipi.

Molt vinculat amb el sector, és responsable de la branca del vi a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des de 2010. També presideix la Denominació d’Origen Tarragona, és membre del Consell Regulador del Cava i de la junta de la Interprofessional del Vi, a nivell estatal.

En l’àmbit més cooperatiu, forma part del consell rector de Ceolpe i és president de Castell d’Or.

Cal que funcioni tot l’engranatge en el món del vi. Que els productors puguem viure dignament de la nostra feina, la viticultura, i que els consumidors prenguin consciència de tota la vocació, esforç i professionalització que hi ha darrera d’una ampolla de vi

Quina valoració fas de l’actual Pla de suport al vi?

El Pla de suport estableix uns determinats paràmetres dins del marc normatiu del vi. És el cas d’inversions, ajuts a la reestructuració de la vinya, a comercialització… i aquestes mesures són destinatàries d’una dotació pressupostària.

En general, les mesures són correctes encara que es podrien millorar, ja que en alguns casos resulten insuficients mentre que altres no s’utilitzen.

Per exemple, pel que fa a la mesura de reestructuració a Catalunya ens mantenim en la línia dels últims quinze anys i disposem del 7% del pressupost estatal. El mateix percentatge que aglutinem en la línia d’inversions, malgrat l’elevat nombre d’empreses en el nostre territori. En canvi, liderem la línia de promoció a tercers països, amb el 17% del total espanyol.

En concret per a les cooperatives vitivinícoles, és adequat?

Sí, tot i que, com comentava, podríem treure’n més profit.

Hi ha una línia específica per a promoció, prou interessant per entrar a mercats tercers. Les cooperatives també ens podem acollir a mesures per la innovació i a inversions de millora dels cellers. Són projectes per als quals és important comptar amb finançament.

Potser el principal repte és gestionar aquests ajuts, molt tecnificats i burocràtics. Això pot fer enrere sobretot als petits cellers i, per evitar-ho, a la Federació disposem de personal especialitzat en l’assessorament.

La línia d’inversions no ha tingut èxit a Catalunya…

És cert. Es tracta d’una mesura adequada i important, tant per al sector com per a les cooperatives, però no ha estat massa utilitzada.

Penso que el primer any ens va agafar una mica en fals i el segon any, ja era massa tard perquè la partida pressupostària s’havia hipotecat. Va morir d’èxit.

La indústria catalana o no vam ser conscients de la importància d’aquesta mesura o no vam tenir la visió que sí que van tenir altres comunitats, com les dues Castelles que lideren aquests ajuts.

En el pròxim Pla de suport (2019-23), quins canvis s’haurien d’introduir?

Amb la nostra experiència, sobretot en la línia d’inversions a cellers, trobem a faltar els 142 milions que es van destinar al pagament únic l’any 2014 i que ara ni tan sols sabem si tornen al sector.

També s’haurien de potenciar línies rellevants per a viticultors i cooperatives, com la innovació i la promoció a països tercers, i donar un nou impuls a les inversions a cellers.

En contrapartida, es podria discutir la mesura de destil·lació de subproductes, o no destinar-hi tants recursos en favor de les que considerem prioritàries.