“El pare m’ha fet estimar la terra”

GENT & TERRITORI
Josep Jové, Cooperativa Camp Foment Maialenc

Gent i Territori_Josep Jove

“Vaig començar estudiant a l’escola de Lleida on ma mare era mestra, després a l’institut i llavors vaig entrar al curs d’Auxiliar d’Inspecció Veterinària. Als pocs mesos ja treballava a l’escorxador de Mollerussa. Allí s’estava molt bé: amb horari, sou i vacances. Tenia temps per a mi i per ajudar al pare al tros, però necessitava fer algo més. Ara treballo de sol a sol, però sóc feliç”. Josep Jové (Maials, 1980) és un jove emprenedor que, des de fa set anys, ha modernitzat l’explotació familiar i gaudeix treballant al camp.

La seva decisió  va coincidir, l’any 2007, amb la primera fase del Segrià Sud i l’arribada del reg a Maials. “A mi sempre m’ha agradat molt lo tros. El meu pare m’ha fet estimar la terra perquè no era una obligació i quan hi anava, no em feia agafar l’aixada: em deixava el tractor!”.

En Josep té un somni. Igual que el seu pare va aconseguir amb ell, li agradaria que el seu fill Quim, de dos mesos, algun dia li digués: “Pare, jo vull ser pagès”.

“La nostra explotació és olivera, ametllers i granja de porcí. Quan vaig prendre la decisió de venir cap a casa, vam parlar amb lo pare i vam transformar les finques. Vam ficar regs i vam fer explanació de les finques, vam ficar les varietats noves d’ametller, vam convertir una finca a superintensiu d’olivera i també vam comprar un tractor i un atomitzador”.

D’aquella època, en Josep recorda el primer curs d’emprenedoria en olivicultura que es va fer a les Borges Blanques: “Vaig tenir la sort de poder entrar i fer formació per incorporació. Érem un grup de joves de la zona que compartíem les nostres experiències al temps que apreníem i viatjàvem per conèixer altres realitats. De cada lloc vas agafant una miqueteta i t’ho vas aplicant a la teva finca. Gràcies a aquesta formació he pogut prendre decisions i equivocar-me menys del que m’hauria equivocat”. Encara a dia d’avui, “som un grup d’amics que continuem vinculats, fent seminaris i algun viatge tècnic”.

Des de fa un parell d’anys, les inversions estan començant a donar resultats. Fins que les finques han començat a ser productives, “vaig poder subsistir gràcies al pla de millora i al crèdit de la cooperativa. Encara tinc finques per modernitzar i aquest any m’he quedat sense subvenció, però em conformo si n’hi ha per a les noves incorporacions. Tinc clar que si s’acaben les ajudes haig de tenir igualment les finques rentables”.

Té 25 hectàrees d’olivera i 15 hectàrees d’ametller –“més val poc i ben portat”- que han triplicat la producció fins als 15.000 quilos d’ametlla i els 75.000 quilos d’oliva. “Espero fer un altre esglaó i, amb les mateixes hectàrees, arribar als 50.000 quilos d’ametlla i les 100 tones d’oliva. També estic treballant per ampliar la granja de porcs i passar d’un sistema de cercle tancat propi a la integració, perquè ara tinc molta més feina”.

Vital, inquiet i lluitador, en Josep Jové es defineix com “un tio molt positiu” i, sense dubtar-ho, assegura “crec que vaig ben encaminat”.

En Josep és soci de la cooperativa de Maials. “És una decisió que vaig prendre perquè, quan t’hi poses, tu has de saber què plantes però també a qui vens. Jo tenia clar que volia fer de pagès però no de comercial, i vaig pensar que la millor opció era portar el producte a la cooperativa. Som una cooperativa gran amb bons serveis: pèrit, secció de crèdit, botiga d’adobs i subministraments, sortidor de gasoil… I crec que la cooperativa és justa, perquè fem molta producció però mantenim la qualitat. Un dels nostres objectius és aconseguir que ens reconeguin la qualitat i la remunerin”.

Reconeix que li agrada “ficar cullerada” i, per això, des de fa tres anys forma part del consell rector de la cooperativa on “he aportat per intentar canviar les coses i millorar. Gràcies a la junta anterior fa molts anys que ens estem movent; ara estem batallant per fer una petita inversió i actualitzar la web i l’e-commerce. Volem que la gent que no ens coneix tasti el nostre oli i als clients que ja tenim, conservar-los i tractar-los el millor possible”.

Vital, inquiet i lluitador, en Josep Jové es defineix com “un tio molt positiu” i, sense dubtar-ho, assegura “crec que vaig ben encaminat”.

I té un somni. Igual que el seu pare va aconseguir amb ell, li agradaria que el seu fill Quim, de dos mesos, algun dia li digués: “Pare, jo vull ser pagès”.