Dos models d’ametller

Fruita seca_Roger PalauOPINIÓ
Roger Palau 
Fruita seca FCAC

Alguns savis diuen que has de plantar un arbre llenyós quan el mercat està enfonsat perquè, quan arribi a la plena producció, el preu s’haurà tornat a recuperar.

Però la realitat recent evidencia que una part del sector no fa cas d’aquesta consideració i reacciona plantant en moments de bonança. Des de 2014, hem vist com l’ametlla començava una certa carrera alcista de preus i molts productors amb regadius i terrenys fèrtils han decidit llançar-se a plantar ametllers.

No obstant aquest creixement i a l’espera de dades de la Conselleria, la superfície de regadiu d’ametller a Catalunya s’estima en unes 6.000 hectàrees i continua sent un conreu minoritari sobre el conjunt de 38.800 hectàrees.

Les noves plantacions de regadiu suposen deixar de conrear un fruit de closca i passar a tenir cura d’un arbre fruiter

Les noves plantacions de regadiu suposen un canvi de model: impliquen deixar de conrear un fruit de closca i passar a tenir cura d’un arbre fruiter. L’aigua, encara que no és l’únic factor, sí que és el principal i permet un salt espectacular de la producció. Si, en secà, la mitjana se situa al voltant de 100 kg d’ametlla en gra per hectàrea, en regadiu pot arribar a més de 2.000 kg. Multiplicar per vint els ingressos, que no és poca cosa, pot donar lògicament bastant joc per racionalitzar el cultiu i tecnificar-lo.

Tenim també un patrimoni d’investigació en el cultiu que podem aprofitar. Mitjançant un correcte assessorament tècnic, l’aigua ens permet plantejar millores en la producció com millorar el disseny de les plantacions, afavorir la seva mecanització, optar per una adequada elecció de varietats en correspondència amb les condiciones climàtiques (risc de gelades) o l’aptitud comercial, ajustar la fertilització, gestionar el reg, realitzar un control integrat de plagues i malalties, regular correctament la maquinària d’aplicació de fitosanitaris, modificar l’entorn per afavorir la biodiversitat… i una infinitat de noves pautes que ens permeten treballar de manera més coordinada amb l’arbre, de manera que s’expressi amb la seva màxima plenitud.

Aquesta nova realitat del regadiu comportarà, també, canvis en el conjunt. En aquest sentit, hem de ser conscients que uns preus superiors als 8 €/kg gra són una situació conjuntural que no pot esdevenir la base de la viabilitat, i més encara perquè inevitablement es produirà un increment progressiu de l’oferta d’ametlla espanyola que pot tenir el seu impacte en el mercat.

A més a més, la producció de les plantacions de regadiu serà més homogènia i probablement trobarem solucions en relació amb l’ametlla amarga, que tants maldecaps comporta a nivell comercial.

Com a contrapartida, hi ha el risc que l’ametlla de cultius més tradicionals pugui passar a un segon pla i estem convençuts que el nou cultiu implicarà nous reptes productius a resoldre, com el control de plagues i malalties abans no existents i el fet de ser encara més eficients en l’ús de l’aigua.

Cal destinar recursos al conreu en secà per minimitzar el risc d’incendis i mantenir l’equilibri territorial

Però aquesta reflexió sobre el nou ametller i les oportunitats que poden aparèixer per a alguns, no ens ha de fer perdre el món de vista. La major part del sector continuarà en el secà que, a mitjà termini, seguirà sent el més abundant.

Tenim el deure de dedicar recursos a aquest cultiu en secà per mantenir-lo si volem minimitzar el risc d’incendis i si desitgem un país amb un equilibri territorial real, amb un paisatge cuidat i amb un entorn sostenible.

Una assignatura pendent que, de moment, les diferents administracions estan suspenent i amb molt mala nota.