“Determinades exigències als sortidors de carburant són absurdes”

ENTREVISTA
Josep Lluís Escuer Subministraments FCAC

Josep Ll Escuer

Cap de branca de subministraments de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Josep Lluís Escuer (Rosselló, 1964) defensa que “els subministres són transversals a tot tipus de conreus; aquesta és una branca bàsica perquè sense llavors, adobs, fitosanitaris i carburants no seria possible l’agricultura”.

“És fonamental ser forts i estar agrupats per comprar inputs a preus competitius, i també poder ser influents a l’hora d’aconsellar el sector”.

En els últims mesos, hem vist com es qüestiona el subministrament de carburants a les estacions automàtiques, sense personal. Com afecta aquesta polèmica a les cooperatives agràries?

Moltes cooperatives vam obrir estacions de servei quan les benzineres tradicionals van deixar d’apostar pel subministrament de gasoil B (agrícola) i vam haver de buscar la manera de proporcionar carburant als nostres socis.

Aquesta activitat no va néixer com un negoci de la cooperativa, sinó com una necessitat de donar servei als nostres associats, i posteriorment vam començar a diversificar l’oferta de carburants en el marc dels límits que estableix la normativa a les cooperatives.

Durant els darrers anys, el sistema de sortidors low cost va començar a proliferar i es van generalitzar les benzineres que ofereixen carburant competitiu en preu al consumidor. Això és el que alguns sectors han considerat que es tractaria de competència deslleial i ha esclatat un conflicte que, de no capgirar les pretensions del Ministeri a partir de la guia tècnica interpretativa de la norma MI-IP 04, ens podria portar a tancar els nostres sortidors per manca de rendibilitat.

Què s’ha fet des de la Federació?

Des del moment que vam tenir coneixement de la problemàtica, que es dona a nivell de vàries comunitats autònomes, vam plantejar una denúncia a la Unió Europea a través de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya.

Igualment, el Ministeri d’Indústria ha aprovat una normativa atenent a requeriments de la Unió Europea que inclou determinades exigències que ens portarien a una situació absurda. De fet, el termini per a realitzar l’adaptació finalitza al novembre i, a dia d’avui, encara no s’ha publicat la guia tècnica que especificarà els requisits concrets a complir.

Seguim lluitant per a posar de manifest allò que creiem que és un abús o de difícil execució, com l’obligació d’aturar el repostatge cada 75 litres… quan els nostres tractors tenen una capacitat d’entre 300 i 400 litres!

El criteri és comú a tot l’Estat?

En algunes Comunitats com Castella i Lleó s’han prohibit aquestes benzineres, tot i que darrerament s’estan fent passos per tirar enrere la prohibició; a Catalunya treballem perquè continuï la no obligatorietat de tenir personal a les estacions de servei.

No obstant això, el sector cooperatiu som conscients que cal fer adaptacions per raons de seguretat i estem duent a terme millores com la instal·lació quan calgui de dipòsits de doble càmera per evitar fuites, antiincendis automàtics, videocàmeres de gravació i en noves instal·lacions començar a adaptar-les a l’accés per a les persones amb discapacitat.

En un altre àmbit: el comerç internacional, la globalització, el canvi climàtic… estan portant noves plagues o malalties que podrien afectar els nostres cultius.

Les plagues són cada vegada més resistents i més difícils de combatre. Els factors són diversos i hem de tenir en compte que les exigències mediambientals de la societat han provocat la retirada de fins al 80% de matèries actives. El resultat és que les possibilitats per combatre determinades malalties són molt limitades i sovint no donen solució a tots els conreus.

Una altra dificultat afegida és que qualsevol producte nou que surt al mercat és registrat per una gran marca i acaba resultant molt més costós econòmicament per al productor que el genèric que s’utilitzava abans.

Quines opcions tenim?

Ens veiem obligats a sol·licitar l’ús de determinades matèries actives com a excepcionalitat o bé que es facin adaptacions al Registre espanyol.

El problema és que el Registre de productes fitosanitaris és lent i ineficaç; no té l’agilitat que requereixen les nostres produccions.

Repassem també la situació de les assegurances, que han sofert un increment de preu desmesurat…

L’assegurança és una eina fonamental per garantir l’estabilitat i la continuïtat de les explotacions, en la crisi actual de preus i en uns moments en què el canvi climàtic comporta un augment d’adversitats meteorològiques com pedregades, sequeres importants i inundacions.

Davant d’aquesta situació i malgrat disposar d’un bon sistema, les assegurances són excessivament cares per als productors.

De fet, a final de 2016, el Ministeri va retallar en 10 punts el suport a les assegurances i això va comportar un increment del cost d’entre el 20 i el 40% per als productors. La Conselleria d’Agricultura va fer un esforç augmentant la subvenció autonòmica en un 3%, però el cost de les pòlisses continua sent molt elevat.

Aquesta és una situació reversible?

Tot i que les perspectives per aquest any són les mateixes de l’any passat, esperem que finalment s’aconsegueixi incrementar el pressupost d’ENESA de cara a la nova contractació a partir de l’octubre i que el Ministeri torni a augmentar els 10 punts de subvenció que es van retallar anteriorment, garantint un preu més assequible al productor.

D’altra banda, seria perfectament factible que les línies d’assegurances aprovades poguessin quedar alterades en els propers anys en funció de l’esforç que faci el Ministeri i de l’aprovació de nous pressupostos.

 


JOSEP LLUÍS ESCUER és productor de fruita a Rosselló. La totalitat de la seva producció és integrada i es dedica majoritàriament a préssec, nectarina, paraguaià i peres.

Al capdavant de la branca de subministres de la Federació, gestiona àmbits tan diversos com fitosanitaris, adobs, llavors, carburants i assegurances. Igualment, ha assumit la responsabilitat de treballar per evitar el malbaratament alimentari en coordinació amb les conselleries d’Agricultura, Benestar i Territori i Sostenibilitat.

En l’àmbit cooperativista, és president de Fru-Rose i forma part del consell rector d’ActelGrup.

També està a la junta del Consell Català de Producció Integrada i és vicepresident sectorial de subministres i president del grup de treball de carburants a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *