“Demagògia sobre la pagesia? No, gràcies”

Joan Segura i Segura
Vicepresident Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

 

 

Sr. Sala Martín,

És lamentable que faci declaracions sobre les ajudes als pagesos, com les que va fer en el seu espai d’opinió a El Matí de Catalunya Ràdio, quan valorava l’acord de l’Organització Mundial del Comerç per alleugerir els impostos fronterers.

No discuteixo la seva capacitat ni la seva intel·ligència econòmica, però no puc estar més en desacord amb el que vostè diu. Si us plau, no faci demagògia.

Vostè acusa la Política Agrària Comuna (PAC) de ser una política obscena. Sàpiga que les ajudes de la PAC es van crear per Brussel·les, després de la Segona Guerra Mundial, com una protecció per garantir el menjar a Europa i els aranzels, perquè l’agricultura europea no s’abandonés a causa dels costos de producció a països que, com vostè mateix sap, molt sovint són règims dictatorials. La finalitat d’aquests ajuts ha estat sempre garantir la producció d’aliments a la Unió Europea per assegurar l’alimentació de la població si, en un moment donat, aquests països tercers decidissin deixar de vendre’ns producte a causa d’un conflicte polític.

Entenc que la seva proposta és que qui no sigui eficient, qui no sigui competitiu, que tanqui. Doncs això és el que està passant, i ja tenim més de sis milions d’aturats al conjunt de l’Estat. I això tenint en compte que, malgrat tot, actualment, la major part de sectors reben ajudes d’una manera o d’una altra.

Vostè creu que les àrees urbanes i els ciutadans que hi viuen podrien pagar els cost de tots els serveis sense ajudes? La sanitat, l’ensenyança bàsica, la universitat, els mitjans de comunicació, la cultura, els serveis d’atenció a la gent gran… Gairebé tot està subvencionat. I segurament que vostè, Sr. Sala, també ho està d’alguna manera perquè, probablement, també arriben ajudes a molts dels llocs a on treballa habitualment desenvolupant una feina important per al conjunt de la societat.

Per això, li agrairíem que fes menys demagògia sobre la pagesia i que, com a economista de prestigi que és, comencés a plantejar què podria succeir si esclatés la “bombolla alimentària” i què passaria si aquests països tercers decidissin deixar de vendre’ns blat, hortalisses, fruites o qualsevol altre producte d’alimentació bàsica. No ens oblidem que, al 2010, l’especulació dels mercats borsaris va fer pujar el preu dels cereals fins a un 80%.

Encara li diré més. Els pagesos i les cooperatives també defensem al consumidor. Per això lluitem perquè la producció local tingui preus assequibles i que tots els consumidors puguin accedir a la qualitat, als productes de proximitat.

És relativament senzill fer política sobre el paper, però la realitat és una altra cosa. Avancem-nos ara i no esperem a què esclati la crisi perquè, com diem a pagès, “és fàcil saber si un ruc és femella o mascle quan li aixeques la cua”.

Quan vulgui, estic convençut que a molts pagesos ens agradaria fer un debat amb vostè sobre els ajuts i sobre el paper del sector agroalimentari a Catalunya.