“El cooperativisme és la millor solució”

Cooperativisme [SANITARI] un món per descobrir
amb Dr. José Carlos Guisado

President de l’Organització Internacional de Cooperatives Sanitàries (IHCO) i primer executiu (CEO) de la Fundació Espriu, el Dr. José Carlos Guisado té una dilatada experiència en el cooperativisme sanitari, àmbit en el qual ha desenvolupat la seva vocació professional de metge internista. També ha dirigit l’Hospital Moncloa de Madrid durant molts anys. Convençut i lluitador, el Dr. Guisado és ferm defensor d’un model que

és tan vàlid en països en desenvolupament
com en països desenvolupats

 

Quins són els fonaments de la Fundació Espriu?

El seu fundador va ser el Dr. Josep Espriu, que va començar a promoure el cooperativisme sanitari per un interès social, per millorar la sanitat i buscar la unió entre metge i pacient. La cooperació entre cooperativistes productors i consumidors és sens dubte la millor solució, si més no en l’àmbit de la salut.

Els dos models de cooperativisme sanitari més antics del món són la Fundació Espriu i les cooperatives japoneses. A dia d’avui, la Fundació Espriu és la quarta cooperativa del món en l’àmbit sanitari. L’experiència d’ASISA, Assistència Sanitària i SCIAS esdevenen un referent a nivell mundial.

Per què una persona és fa sòcia d’una cooperativa sanitària?

El nostre model aglutina les cooperatives de professionals mèdics i les dels usuaris dels serveis.

El valor afegit que oferim als nostres socis és la capacitat de decisió i la infraestructura assistencial. Les nostres instal·lacions són molt potents, i això és possible perquè les inversions que fem són molt raonables i molt raonades.

Val a dir que les cooperatives sanitàries, a nivell mundial, ofereixen cobertura a uns 350 milions de persones.

És complexa l’organització dels òrgans de govern en l’entramat de la Fundació Espriu?

De fet, sí que ho són i més si tenim en compte que no només parlem de centres hospitalaris, sinó de tot un sistema que ofereix cobertura assistencial a tots els nivells, incloent la primària i l’especialitzada.

Els hospitals tenen els seus propis òrgans de govern, que estan definits per llei i són obligatoris i necessaris.

L’assemblea és qui marca les directrius a seguir, tenint en compte tant les necessitats dels professionals mèdics com les demandes dels usuaris de la salut. Al llarg de l’any, els consells rectors treballen en col·laboració amb les direccions dels centres en els diferents aspectes i nivells. La medicina és multifuncional i cal tenir en compte totes les perspectives.

Quines són les tendències del cooperativisme sanitari?

Durant molt de temps s’ha acusat al moviment cooperatiu de ser encarcarat i lent en la presa de decisions. Hem d’obrir-nos, innovar, viure plenament en el canvi i, per això, les fórmules de treball a les cooperatives han de canviar. Qualsevol canvi que millori l’eficiència i la capacitat d’una organització empresarial és acceptable, sempre que no canviïn els valors.

Seria bo crear una marca cooperativa, comuna a tots els serveis i productes del sector?

En general, el moviment cooperatiu tenim un defecte i és que crec que ens hem caracteritzat per no demostrar el valor afegit que té ser una cooperativa. I ja va sent hora que canviem perquè l’única alternativa davant la crisi són models de l’estil de les cooperatives.

Potser no cal crear una marca cooperativa, però sí que hem d’aplicar el concepte anglosaxó del “branding” per demostrar que existeixen uns valors que són l’essència d’aquest model.

Projectes de futur?

La meva il·lusió seria arribar a un acord perquè qualsevol soci de qualsevol cooperativa d’Espanya tingués condicions especials que li permetessin  integrar-se en el cooperativisme de salut. Hem de fer bandera dels nostres valors i, precisament, un dels principis del cooperativisme és la intercooperació.

Està clar que ens trobem a l’inici de la “dècada cooperativa” i n’esperem molt, d’acord amb les directrius que es van aprovar el passat mes d’octubre a Manchester i que es coneixen com a “blueprint” (projecte) del moviment cooperatiu internacional.

Cooperativisme sanitari a l’Estat espanyol

2.018.000 pacients
56.000 metges associats
35.000 treballadors
16 hospitals propis, participació en 3 concessions administratives i 650 hospitals concertats conformen la xarxa més gran d’hospitals no públics d’Espanya, a més dels centres mèdics