Cooperatives a Romania model de futur

Per Enric Dalmau, formació FCAC

Fa uns mesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya em va proposar de participar en un projecte a Romania. El projecte consisteix en ajudar a constituir una cooperativa agrària a la regió del Gorj per organitzar la producció i la comercialització d’una varietat de móra molt apreciada al mercat.

Enric Dalmau durant la trobada amb Romania
Enric Dalmau durant la trobada a Romania

Després de diversos contactes, el dia 22 de març vaig emprendre el meu viatge a Romania. Allà vaig poder apreciar l’interès, la curiositat i també el suport per part de l’Administració i d’un grup de pagesos. Vaig conèixer els principals impulsors d’aquest projecte, en Ion Ciocea, alcalde de Bustuchin, un dels pobles més importants de la regió. Només em van fer falta quatre dies per adonar-me que era un gran alcalde i una gran persona. També vaig tenir el plaer de conèixer a Guzmán Aparicio, un espanyol fincat a Romania que treballa en una consultoria fent projectes. Treballador incansable, és el principal valedor i impulsor de la cooperativa.

La gran sorpresa per a mi fou que la primera reunió esdevingué amb el president del Judet de Gorj, Ion Calinoiu, que ens va transmetre tot el seu suport i la importància de l’organització del projecte. També va fer menció de les dificultats i la falta de recursos, tant tècnics com humans. La meva resposta fou que si sabíem convertir aquestes dificultats en problemes, podríem resoldre’ls.

La meva tasca era explicar en què consisteix una cooperativa, com treballa, l’organització social que comporta, la creació de riquesa dins el món rural i sobretot, transmetre els valors cooperatius

Després de diverses reunions amb diferents alcaldes de la zona, el dia de la jornada principal vam tenir l’assistència i el suport del prefect del Judet, Alin-Vasile Vâcaru. Davant de tot això, em vaig sentir una mica ambaixador del cooperativisme, la qual cosa m’omplí d’orgull i satisfacció.

En un país on les cooperatives són pràcticament inexistents, la meva tasca era explicar en què consisteix una cooperativa, com treballa, l’organització social que comporta, la creació de riquesa dins el món rural i sobretot, transmetre els valors cooperatius. Un bon camí per a desenvolupar una zona rural molt bonica on pràcticament està tot per fer.

En diferents visites a petites explotacions de móra, vaig veure el potencial de producció. La terra és rica, el cultiu és perfecte per al clima, les varietats cultivades són de molt bona qualitat i amb possibilitats de produir gerds i nabius. A partir d’aquí, què és el que falla? El principal problema és la mentalitat de la gent.

Si treballen junts, cooperant, poden arribar molt lluny
i que fer-ho sols, serà molt més difícil

Visita rumanesos_Cooperativa Cervia de les Garrigues

Em vaig adonar que la paraula “cooperativa” causava una certa inquietud en els pagesos. Preguntant, vaig esbrinar que l’associaven amb el temps del comunisme, on treballaven en unes col·lectivitats que tenien el nom de cooperativa, però res a veure amb el nostre model. Aquest punt, després d’una llarga reunió, crec que quedà bastant clar.

Haurien d’entendre que si treballen junts, cooperant, poden arribar molt lluny i que fer-ho sols, serà molt més difícil. Que el nostre objectiu ha de ser desenvolupar una economia rural sostenible, que permeti el benestar de les persones. Però això que és molt fàcil de dir, és difícil d’aconseguir.

La resposta dels pagesos ha estat més bona de l’esperada, ja hem fet el primer pas, petit però endavant. Ara ja estem treballant per constituir-la però la burocràcia és molt complicada i a més a més, hem de traduir molts documents al romanès perquè allí no existeixen.

Hem dissenyat un full de ruta per anar construint pas a pas i poder resoldre els problemes, que són molts. Hi ha molta mancança de capacitat tècnica i una falta d’infraestructures important. A pesar de tot això, el potencial productiu és gran i el turisme rural pot ser una aposta real de futur.

La meva primera tasca més important és treballar amb la gent. Han d’entendre que el més important de la cooperativa són ells. Són la clau del projecte i ells l’hauran de dur a terme. Nosaltres els podem ajudar i donar-los els instruments per a realitzar-ho, però per a fer això només hi ha un camí i és la formació. Aquest ha de ser el nostre vehicle per anar construint, formació tècnica, formació humana i sobretot, formació en els valors cooperatius.

Quan vam anar a Romania, una de les sorpreses més agradables fou el tracte humà de la gent, persones senzilles i humils que et donaven el poc que tenien

Després de les reunions de treball a Romania, ha anat creixent l’interès per la constitució de la cooperativa entre productors i alcaldes dels pobles de la comunitat del Gorj. Tant és així, que al juny ens han visitat les primeres autoritats del Judet de Gorj i els promotors de la cooperativa, per tal de poder veure exemples de cooperatives i de desenvolupament rural per al desenvolupament del projecte. Les trobades s’han dut a terme amb representants de la Generalitat, de la Federació, de Mercabarna i també amb diferents cooperatives i empreses.

No vull acabar aquest escrit sense dir-vos que, quan vam anar a Romania, una de les sorpreses més agradables fou el tracte humà de la gent, persones senzilles i humils que et donaven el poc que tenien, acostumats a sobreviure amb l’autosuficiència del que ells mateixos produeixen per a passar l’any i amb pocs medis per desenvolupar-se. Ara tenen l’oportunitat dels fons europeus, però el problema és que no saben què fer-ne. La cooperativa pot tenir un paper clau formant i estimulant els pagesos a emprendre, han de crear les seves pròpies explotacions, no només subsistir. Per això la cooperativa ha de dirigir i coordinar aquest procés. Penso que és el que realment necessiten, direcció i coordinació.

Visita rumanesos
La delegació de Romania durant la seva visita a la Federació

En la part humana, he iniciat unes relacions de coneixement i amistat que fan que la meva implicació en el projecte sigui més forta. Sense pensar-ho, això suposa per a mi dos reptes importants: aconseguir dur a terme aquest projecte econòmic i social i aportar el meu granet de sorra en la difusió i implantació dels valors cooperatius arreu del món. Penso que humanament m’aportarà molt més que el que jo els hi pugui donar tècnicament. I des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya estem molt preparats per donar resposta a les principals necessitats que ells tenen, ja que tenim tot el que a ells els manca.

Crec que hem sembrat la primera llavor.