“Continuïtat i vida”

GENT I TERRITORI
Jordi Camats 
Cooperativa Fruitera de Corbins

Fruitera de Corbins_Jordi Camats

“Recordo que, de petit, no m’atreia massa el món de la pagesia. Va ser quan m’anava fent gran que vaig començar a tenir interès i vaig fer formació agrària. De primer només treballava al camp els caps de setmana, però de seguida ho vaig voler provar més seriosament, tot i que sabia que venien temps durs”.

Jordi Camats (Corbins, 1976) va decidir dedicar-se professionalment a l’agricultura quan va complir vint anys. “Em va sortir l’oportunitat de comprar més terra i vaig prendre la decisió. Era el moment d’engrandir l’empresa familiar i, des d’aleshores, sempre he mirat d’anar creixent ja fos comprant terra o bé en arrendament”.

Durant tot l’any treballem la terra entre el pare i jo; en l’època de collita, arribem a ser fins a 9 persones. Com que tenim diversificats els cultius, això ens ajuda si hi ha una mala campanya de fruita de pinyol o de fruita de llavor”.

A dia d’avui porta 11,5 hectàrees de fruiters: poma, pera, préssec i nectarina. “Durant tot l’any treballem la terra entre el pare i jo; en l’època de collita, arribem a ser fins a 9 persones. Com que tenim diversificats els cultius, això ens ajuda si hi ha una mala campanya de fruita de pinyol o de fruita de llavor”.

“Quan m’hi vaig posar, ja sabia que la feina de pagès és sacrificada. Al principi, se’t fa estrany l’estiu perquè és quan tothom marxa de vacances, hi ha concerts i festivals… i justament és quan estàs més lligat perquè és l’època de collir. Però t’acostumes a què el teu cicle de vacances sigui diferent al de la majoria i també aprens a valorar que la resta de l’any és més tranquil”.

La relació amb la Fruitera de Corbins és molt bona. “Els socis estem obligats a portar tota la fruita a la cooperativa. És un compromís i ens dona seguretat a tots, tant a l’entitat com als socis. A més, la cooperativa organitza formació, viatges a països europeus per veure diferents realitats… Ens hi sentim molt còmodes”.

Un altre factor que contribueix a crear un clima positiu és el percentatge de joves. “Per sota dels 40 anys som ben bé una quinzena de socis. Vivim en un municipi petit i tots ens coneixem, som companys. Ens comentem quines varietats ens funcionen millor, si tenim problemes amb alguna plaga…”. I recalca: “És molt important que hi hagi gent jove, tant a la cooperativa com al poble, perquè el jovent dona continuïtat i vida. Si no puja ningú al darrera, les coses es van apagant…”

Crec que podríem millorar molt, perquè no anem prou units. Si cadascú va a salvar la seva petita parcel·la, hi perdem tots. Però si ens unim serem més forts i podrem defensar uns preus dignes”.

El seu compromís el va portar a formar part dels òrgans de govern de la cooperativa. “Des de sempre que n’he estat soci, el meu pare ja n’era. Vaig entrar a consell rector quan m’ho van demanar i vaig fer-ho sense dubtar, perquè penso que tothom hauríem de passar en algun moment per la junta. És un gran aprenentatge sobre el funcionament de la cooperativa, sobretot a nivell a empresarial. En la meva etapa, em va tocar viure la fusió entre la Fruitera de Corbins i la cooperativa de subministres del poble, jo era soci de les dues. Passats 4 anys i tal com tenim establert, es va fer renovació i vaig deixar el càrrec. En un futur, si es donés el cas, hi tornaria a entrar”.

Tot i això, manté un punt crític amb el cooperativisme: “Crec que podríem millorar molt, perquè no anem prou units. Si cadascú va a salvar la seva petita parcel·la, hi perdem tots. Però si ens unim serem més forts i podrem defensar uns preus dignes”.

En Jordi Camats és ferm de mena. La seva filosofia passa per participar de la cooperativa, però també de l’entorn. Per això ha format part de la junta de joves, de l’AMPA escolar i actualment és regidor de l’Ajuntament. “En els pobles petits, la gent ens hem d’implicar. Si les persones que han passat abans ho han fet i gràcies a això hem pogut gaudir de moltes coses, ara ens toca a nosaltres. Això és una roda. No només hem de pensar què puc treure del poble, sinó també què hi puc aportar?”

Potser per aquest motiu, des de fa uns sis anys és professor en el Centre de Formació Versailles de Lleida, que actualment dirigeix junt amb la seva dona. “Faig cursos de poda, de fitosanitaris i de feines del camp per a persones que es troben a l’atur. M’obliga a canviar totalment de xip, perquè passo d’estar al camp podant tot sol a ensenyar als altres. M’agrada!”

El futur el veu amb optimisme, apostant per “una evolució constant. Mirant d’innovar amb les varietats que planti. Informant, formant, encertant. I sempre que pugui créixer d’una manera conscient, fer-ho”.