Les conclusions del Pla Marc del Cooperativisme

Les principals conclusions que s’apunten en la fase de diagnosi del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català:

  • Les cooperatives agràries catalanes tenen una llarga tradició en el sector (20% són centenàries) i es caracteritzen per l’heterogeneïtat territorial, productiva i social. Es distribueixen per tot el territori català, majoritàriament a les demarcacions de Tarragona i Lleida, i són presents a gairebé tots els sectors agroalimentaris.
  • L’evolució de la facturació global des de l’any 2008 fins a 2011 és favorable al sector cooperatiu, i mentre les vendes netes de les cooperatives van augmentar un 0,9%, les de l’agroindústria van caure un 0,5%.
  • La facturació mitjana per empresa ha augmentat un 6,4% a les cooperatives, mentre que ha baixat un 4,9% a l’agroindústria.
Vinícola de Sarral
Foto: Vinícola de Sarral

En l’àmbit de producció vegetal, la facturació mitjana ha augmentat un 7,4% i se situa en 4,2 milions d’euros per cooperativa; en contrapartida, la facturació mitjana a l’agroindústria ha caigut un 28,5% i baixa fins als 3,3 milions d’euros. Pel que fa a la producció ramadera i de pinsos, la facturació mitjana per cooperativa ha augmentat un 15,6% fins als 25,7 milions d’euros i la facturació mitjana de l’agroindústria només ha crescut un 8,4%, fins als 13 milions.

  • La comparativa segons l’orientació productiva principal també resulta clarament favorable a l’entorn cooperatiu.

En el sector hortofructícola i de planta viva, la facturació mitjana a les cooperatives és de 8,8 milions d’euros, mentre que en l’agroindústria és de 6,9 milions per empresa. En oli d’oliva i fruita seca, els 2,2 milions d’euros per cooperativa baixen fins a 1,5 milions d’euros en l’agroindústria. Quant a la fabricació de productes de molineria i midons, la facturació mitjana a l’agroindústria és de 6,8 milions d’euros per empresa, mentre que a les cooperatives és de 4,4 milions en cereals i farratges, pujant fins als 31,1 milions d’euros de l’arròs. En ramaderia i pinsos, la facturació mitjana per cooperativa és de 31,1 milions d’euros, mentre que les indústries càrnies es queden en el 11,3 milions d’euros i les de fabricació de productes per a l’alimentació animal en 16,6 milions d’euros. En llet i derivats, les cooperatives facturen 12 milions d’euros com a mitjana, mentre que l’agroindústria se situa en 9,1 milions. Finalment, en l’elaboració de vins i caves, la facturació mitjana per cooperativa és de 2,5 milions d’euros, i aquest és l’únic sector en què el resultat és lleugerament superior en l’agroindústria, on arriba als 2,9 milions d’euros.

  • Quant als esforços per millorar la productivitat, l’evolució de la facturació per treballador a les cooperatives pràcticament duplica a l’agroindústria en els últims dos anys de l’estudi.

L’increment recent de la facturació per treballador és d’un 15,6% a les cooperatives (i se situa actualment en 378 milers d’euros per treballador) i només d’un 8% a l’agroindústria (situant-se en 269 milers d’euros). Analitzant tot el període estudiat, les cooperatives acumularien un increment del 13,1% mentre que la facturació per treballador hauria caigut un 3,6% en l’agroindústria.

  • L’ocupació augmenta lleugerament i és majoritàriament fixa. Les cooperatives amb major participació en la cadena de valor són més intensives en treball.
  • En moltes produccions, el preu comercialitzat per les cooperatives és superior al del conjunt del sector agrari. En aquest sentit, el preu comercialitzat no sempre està associat amb la dimensió, però sí que està clarament vinculat amb la participació de la cooperativa a la cadena de valor.
  • Hi ha diversitat en els canals de comercialització i s’incrementen més d’un 8% les cooperatives que participen de l’exportació, un 29% del total.
  • La dependència de les entitats financeres és moderada, aspecte que es vincula amb l’existència de les seccions de crèdit que, d’altra banda, es confirma que globalment s’estan utilitzant amb mesura.
  • En relació amb les despeses d’explotació, les empreses més grans acostumen a ser més eficients en els costos d’amortitzacions i salarials; en canvi, les cooperatives de facturació intermèdia tenen una relació despesa/ingrés més baixa.

Altres factors que influeixen en l’eficiència són la incorporació de valor afegit al producte i el volum de producció.

  • Les cooperatives més grans no sempre són les que generen més fluxos de caixa (cash-flow) en termes relatius.
  • El finançament de les inversions productives i el fons de maniobra, en general, donen xifres favorables.
  • Les cooperatives tenen instal·lacions ben dimensionades, encara que es detecten oportunitats de complementarietat.
  • En els últims anys es constata una certa disminució del nombre d’empreses, principalment arran de processos de concentració.
  • Tendència a una massa social envellida, amb només un 15% de socis menors de 45 anys i una proporció de jubilats que sobrepassa el 30%.

En aquest enllaç podeu consultar tots els documents de diagnosi que s’han elaborat.


Continua llegint…

Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català
Les cooperatives tenim bona salut i estem fent bé les coses”
Implica’t en la reflexió estratègica de les cooperatives