“Comprar a la cooperativa és comprar al productor”

xavier-pieENTREVISTA
Xavier Pié Desenvolupament Rural FCAC

Llicenciat en Història, viticultor, productor de calçots i amb explotacions d’olivera, garrofer i ametller al Camp de Tarragona, en Xavier Pié (Vilabella, 1972) és un gran coneixedor del cooperativisme agrari que compagina la feina de pagès amb la representació en diferents entitats del sector.

A la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, ostenta la vicepresidència i lidera l’àmbit de Desenvolupament Rural des de l’any 2008. Entre d’altres, impulsa projectes vinculats amb la venda de proximitat, les agrobotigues, el paper de la dona en el món rural i els programes de caire social a les cooperatives.

En Xavier Pié també és vicepresident del Celler Cooperatiu de Vila-rodona i forma part del consell rector de la cooperativa de Vilabella.  A més, presideix la Denominació d’Origen Catalunya i és a la Junta de la IGP Calçot de Valls.

El consumidor prefereix els productes de proximitat. Per a les cooperatives, la venda directa és un valor a l’alça que ens obre l’oportunitat de fer arribar els nostres productes al client sense intermediaris”.

Després de tres anys de vigència del Decret que regula la venda de directa i de proximitat, quina valoració en fa el sector?

Les cooperatives som una eina de proximitat. Donem continuïtat a l’explotació del soci i, a través de la nostra agrobotiga, apropem la producció dels pagesos als consumidors. Comprar a la cooperativa és comprar al productor.

Per aquest motiu, el Decret de venda directa és una excel·lent oportunitat per complir l’objectiu de comercialitzar els nostres productes sense intermediaris i més, si tenim en compte que les enquestes a consumidors valoren amb puntuacions molt elevades la proximitat.

Caldria, però, introduir algun canvi?

Sí. En primer lloc, hauríem conèixer la dimensió real del distintiu de circuits curts. Sabem quants productors s’hi han adherit, però no està quantificat quin volum de producte es comercialitza.

D’altra banda i per potenciar la transparència, creiem que s’haurien de reforçar els controls i establir sistemes de certificació que augmentin la credibilitat en el distintiu per part del consumidor. De totes totes, hem d’evitar cremar la marca.

Les cooperatives s’han implicat en els circuits curts de comercialització?

El sector apostem per aquest distintiu i sabem que ens atorga un valor diferencial. Les cooperatives no som intermediaris, som  continuïtat del soci, i amb la venda directa aportem valor al territori i la gent que hi viu.

Ara bé, per tancar el cercle és imprescindible que aquest segell també es doni a conèixer al consumidor. Un dels temes que estem treballant amb l’Administració seria com millorar la senyalització en el món rural perquè la gent arribi, sense dificultat, als punts de venda del nostre producte.

Els ajuts que contempla el PDR són els més adequats?

Des de la Federació hem plantejat una proposta al Departament d’Agricultura perquè pensem que cal reformular a fons alguns aspectes de la convocatòria.  Els ajuts per a circuits curts cal que siguin més fàcils d’entendre i d’aplicar i també que introdueixin, com a subvencionables, determinades inversions.  Són canvis necessaris per fomentar la cooperació eficaç entre els diferents agents que participen en la venda de proximitat. La línia té un pressupost de 5 milions d’euros que seria una llàstima que el sector no pogués aprofitar.

Malgrat la seva rellevància, tenim un excés de distintius en l’àmbit agroalimentari?

La venda de proximitat i determinats distintius, com les Denominacions d’Origen o les Indicacions Geogràfiques, són absolutament complementaris i el consumidor pot entendre que un està marcant l’origen del producte mentre l’altre significa que jo produeixo i t’ho venc a tu.

Altra cosa serien determinades propostes que sí que podrien generar una certa confusió i que, per tant, seria convenient evitar.