Compra responsable, aposta de futur

Josep erraOPINIÓ
Josep Erra, cap de branca de pinsos FCAC

Arran de notícies publicades sobre el frau en l’etiquetatge d’aliments, s’ha propagat un cert sentiment de desconfiança entre els consumidors en relació amb què mengem. Tot i que sense intenció de justificar un fet certament sancionable i més enllà d’una primera reacció de suspicàcia, com a consumidors estem obligats a reflexionar sobre les conseqüències que comporta la legítima recerca de la relació qualitat/preu més baix.

L’auge del low cost alimentari compromet el creixement del sector, ja que no sempre productors i fabricants perceben una justa compensació per la seva tasca, una retribució que els permeti reinvertir en la millora contínua dels seus productes.

Per als que treballem en el sector carni, notícies com el frau d’etiquetatge no deixen de sorprendre’ns i ens preguntem com és possible que això passi, estant tan estretament controlats a tots els nivells… Llavors, on és el problema? Segurament en la competència de preus a la baixa

Per als que treballem en el sector carni, notícies com el frau d’etiquetatge no deixen de sorprendre’ns i ens preguntem com és possible que això passi, estant tan estretament controlats a tots els nivells. És suficient donar una ullada als informes de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària per comprovar com, en el pla de vigilància de residus de medicaments veterinaris i altres substàncies, el percentatge de no conformitats, al 2011, és inferior al 0,1% i demostra que gaudim d’uns nivells de seguretat alimentària mai vistos.

Llavors, on és el problema? Segurament en la competència de preus a la baixa que obliga, als fabricants, a utilitzar matèries primeres de menor preu de múltiples orígens, que, afortunadament i tal com ha succeït, es poden identificar gràcies als sistemes de traçabilitat.

Crear o destruir valor

En la mesura que les nostres produccions no trobin un preu adequat en el mercat, es posa en perill la creació de valor i un indesitjat efecte econòmic. A tall d’exemple, un estudi de 2010 de l’Esade Brand Institute evidenciava com les marques líders van generar més d’un milió de llocs de treball en el nostre país, mentre que el conjunt de les marques de distribuïdor amb prou feines van crear 270.000 llocs i els salaris mitjans eren un 20% inferiors. Dades com aquesta demostren que, amb la simple acció de comprar, podem salvar ocupació o destruir-la.

En aquest sentit, cal destacar la posició que ocupen les cooperatives com una alternativa a les actuals guerres de preus que s’imposen des de la distribució. Aquest model empresarial, a part d’aliments de qualitat, disposa de les eines necessàries per garantir l’origen del producte. I així ho avala el creixent moviment social que opta per l’adquisició de productes cooperatius, per la identificació dels seus valors de compromís amb el soci i el territori, i per la capacitat per subministrar productes fora de tota sospita.