Un cicle nou per al camp català

Xavier Pié, vicepresident Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaOPINIÓ
Xavier Pié, vicepresident FCAC

Enguany és el veritable any de l’entrada en vigor de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) i de la posada en pràctica del nou Programa de Desenvolupament Rural (PDR). És cert que l’any passat ja estava vigent la nova Organització Comuna de Mercats –així ho van patir la gent de la fruita dolça, per exemple- però serà 2015 l’any d’implantació del nou sistema d’ajuts directes i de la nova política de desenvolupament rural per a Catalunya.

Tota la discussió ha estat massa llarga a nivell europeu i possiblement, sense massa transparència i gens reflexió de fons a nivell espanyol que és on realment es decideix com s’aplicaran els ajuts, després que Brussel·les hagi abdicat en la voluntat de fer una política realment comuna. És l’any d’estrena del nou pagament verd i també el primer del nou sistema de drets de pagament bàsic, que neix amb un model regional molt complex, difícil d’explicar a l’opinió pública i que, lluny de l’esperit de la Comissió Europea, consolida discriminacions històriques i en crea de noves. Allunyat del sentit comú agronòmic o socioeconòmic, l’agricultor i el ramader no entendran el nou sistema i de fet… hauran de fer un acte de fe en les diferents administracions durant el procés d’assignació.

Pel que fa als ajuts acoblats -els únics que encara quedaran lligats a un producte agrícola o espècie ramadera concreta-, havien de fer front, segons el reglament, a dificultats d’activitats agràries o sectors específics que fossin importants des d’un punt de vista econòmic, social o mediambiental. Sovint lluny d’aquest premissa, ha primat el criteri polític –entengui’s, partidista- o l’estratègia del cafè per a tots, que és l’antítesi de tenir objectius agraris a atendre. L’exemple més evident és, per alguns sectors, el pagament uniforme, sovint d’un import per hectàrea ridícul, que no serveix per a res.

Sempre he cregut que si hi ha sequera, val més portar l’aigua allà on els cultius pateixen més que no pas que hi hagi una pluja fina arreu, que no farà prou saó per poder sembrar enlloc.

Un PDR nou de trinca

Efectivament, tenim un nou Programa de Desenvolupament Rural per estrenar. La discussió amb el Departament d’Agricultura, el passat estiu, va ser molt intensa i amb molta participació de la Federació en el debat i el resultat final. Per tant, tot i que gràcies al Ministeri tinguem un 14% menys de recursos, hem de dir que s’obre un nou ventall d’oportunitats que les cooperatives no podem deixar d’aprofitar.

El 2015 serà el primer any de sol·licitud de totes les mesures agroambientals, que sovint es replantegen en molts sectors i que condicionaran molts agricultors durant diversos anys en el compliment de pràctiques de cultiu més beneficioses per al medi ambient. Serà ara o mai!

Ens hem fet pesats perquè enguany el Departament obri totes les convocatòries d’interès per al sector. De manera especial ho hem fet en les que hi podia haver més dubtes que s’acabessin convocant i hi havia un interès específic per part de les cooperatives agràries com són, entre d’altres, les d’inversions en actius físics com agroindústria, innovació i foment de cadenes curtes de comercialització.

També hem reclamat al Departament una major planificació i millor execució del PDR 2014-2020. En primer terme, hi hauria d’haver una major certesa per al sector de què tots els anys hi haurà convocatòries obertes de les diferents línies d’ajut. Això vol dir ser coherents i permetre que les cooperatives i el conjunt del sector puguem organitzar-nos millor i dur a terme els nostres plans d’acció de manera ordenada.

Implica que els criteris dels primers anys, quant a beneficiaris o accions subvencionables, tenen un fil conductor al llarg del període. Si al principi val tot i al final no hi ha diners i hem de retallar, farem un flac favor al sector i només fomentarem injustícies, difícils de compaginar amb les prioritats que tots entenem necessàries.